Els nens i nenes del cicle inicial van aprofitar el dia de dijous gras per fer un passeig pels carrers del casc antic de Castellar per descobrir fins on arribava Castellar quan es va fer la nostra escola l’any 1934.
Vam descobrir que els carrers del casc antic són més estrets i que alguns no tenen vorera, doncs llavors no hi havia cotxes que haguessin de passar pels carrers i ara perquè puguin passar no hi pot haver voreres ni cotxes aparcats; també ens vam adonar que les cases són més baixes i no hi ha blocs de pisos.
El casc antic sempre té un encant especial. Els meus avis van néixer a Castellar del Vallès i jo vaig tenir la sort de viure-hi uns pocs anys, dels quals tres els vaig passar a l’Emili, envoltada de bona gent, treballadora i trempada. Des de Tona, el poble on visc actualment, envio una abraçada molt forta i empapada de boira a tots els companys amb qui vaig tenir el plaer de compartir molts bons moments; especialment a dins d’un despatxet, envoltada de tres homenassos: un petonàs per en Xavi, en David i en Carles!
Estic contenta d’haver-vos retrobat en motiu del 75è anys de l’Emili. Felicitats a tots per conservar-lo tan bé.
Eva 😉
Eva, estic content de retrobar-te en aquest blog. Recordo aquells anys que vam treballar junts amb molta alegria. Gràcies per recordar-nos.
Per cert ara al despaxet (ara una mica més gran) ara hi tres donasses collonudes.
Xavi