He visitat el bloc del 75è aniversari de l’Emili Carles. Em sembla una idea genial i com que suposo que la història la fem entre tots i a base de petites aportacions, jo també voldria dir la meva.
A principis del curs 72-73 la professora tutora de l’única aula de pàrvuls de “Las Escuelas Nacionales” va causar baixa maternal. Sembla ser que el Ministeri d’Educació no enviava substitut, potser pel fet que el parvulari no era obligatori. Era un problema deixar tants nens i nenes sense escola. L’única alternativa era repartir-los entre les demés aules, i així es va fer en principi, fins que l’Ajuntament va fer un pensament, llogar algú del poble per fer la substitució i ens van agafar a dues estudiants, jo hi aniria al matí i l’altra a la tarda. Així va començar la meva experiència en aquella escola.
El director em va mostrar la classe, si no recordo malament era enorme, i enorme havia de ser ja que encabia uns 65 alumnes, nens i nenes de 4 i 5 anys. Una barbaritat! Però amb 18 anys no hi ha obstacles i vam treballar de valent fins acabar el trimestre. Recordo que no hi havia gairebé cap material, ni llibres; així que cada dia preparava un full de lecto-escriptura per a cada alumne, fent còpies amb paper de calcar, de quatre en quatre. La resta del temps jugàvem, cantàvem cançons, sortíem al pati…
Al segon trimestre la professora es va reincorporar. Nosaltres ens quedàvem sense feina per finançar-nos els estudis, però vet aquí que l’alcalde, el Dr. Casas, s’havia plantejat la possibilitat d’obrir una aula de P4, amb tots els nens que s’havien quedat sense plaça i que nosaltres atendríem fins a final de curs. La cosa va anar bé i vam tenir feina fins el juny. En l’aula de P4, per sort, el nombre d’alumnes era de només uns 40.
Curiosament vam treballar tot un curs, sense titulació i en un centre públic. I per a acabar-ho d’arrodonir, em vaig endur d’alumna a la meva germana que en aquells moments tenia 3 anys, tot amb permís del director, és clar, així que ella va fer P4 dues vegades.
Al primer trimestre del curs 73-74 em van tornar a oferir una substitució, aquesta vegada a tercer, però al cap d’un mes la vaig haver de deixar perquè no se’m va permetre fer les pràctiques de magisteri a Castellar.
M. Teresa Ventura (mestra de l’escola Sant Esteve)
Forja del 28 d’0ctubre del 1972 on s’informa de la contractació de dues substitutes pel parvulari
Teresa, el que expliques no ho sabia. Per tant, gràcies per la teva aportació.
Jo vaig arribar el 75 i aquell any comencen els meus records.