Avui s’ha proje
ctat a l’escola El Florido Pensil. Un grup de pares i mares, alumnes i mestres s’han traslladat als anys 50 recordant amb el Sopeña, antic alumne d’una “escuela nacional católica”, com s’ensenyava en l’època del franquisme. El NO-DO, les classes, els tebeos, les mises, els serials radiofònics van formar part de la infantesa d’aquest personatge i dels seus amics. Ha estat una sessió de cinema interessant i agradable on no hi ha faltat de res… ni les crispetes!
He visitat el bloc del 75è aniversari de l’Emili Carles. Em sembla una idea genial i com que suposo que la història la fem entre tots i a base de petites aportacions, jo també voldria dir la meva.
A principis del curs 72-73 la professora tutora de l’única aula de pàrvuls de “Las Escuelas Nacionales” va causar baixa maternal. Sembla ser que el Ministeri d’Educació no enviava substitut, potser pel fet que el parvulari no era obligatori. Era un problema deixar tants nens i nenes sense escola. L’única alternativa era repartir-los entre les demés aules, i així es va fer en principi, fins que l’Ajuntament va fer un pensament, llogar algú del poble per fer la substitució i ens van agafar a dues estudiants, jo hi aniria al matí i l’altra a la tarda. Així va començar la meva experiència en aquella escola.