Us presento, que encara no ho havia fet! l’entrada a El Vaixell dels tresors.

Com veieu no ens falta de res. L’aigua i les seves ones, i quan obrim les finestres bufa un aire que ens porta allà on tinguem l’activitat. I sinó, arribem remant.

Benvingudes i benvinguts una altre vegada!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ElPk7uNqZjg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquí teniu un mariner, en David, del Vaixell dels tresors. Ja veieu les capacitats i competències de la tripulació!!

Després d’uns dies de desconnexió, tornem!!

Ara ja amb fotos. Volem ensenyar-vos qui som,  que fem, per què ho fem, volem tenir una finestra oberta que ens serveixi per mirar-nos i perquè ens veieu. No tenim res a amagar i sí molt aprendre i a ensenyar.

Les fotos d’avui corresponen a les dos hores a la setmana que fem al Vaixell dels tresors d’aula d’acollida. Els nens i nenes que arriben al sistema educatiu català necessiten un ajut extra a l’hora de posar-se al dia amb la llengua catalana, sobretot amb la seva utilització. Per això treballem el vocabulari bàsic, les frases que més servei i utilitat poden donar als alumnes i tot això d’una manera molt vivencial i pràctica. Perquè la llengua s’ha de practicar  i res millor que recrear la realitat per fer-ho, no?

Aquestes fotos són el reflex d’aquesta feina d’utilització de la llengua, un mercat de fruita i verdures on a més de practicar amb el nom d’aquestes, es reforça la utilització dels números, les preguntes de quant costa?, què és això...?

Les setmanes anteriors hem treballat els estris de l’escola, les peces de roba i les parts del cos, tot de la mateixa forma que aquest mercat escolar, de forma significativa i vivencial. Esperem que us agradin les fotos!

L’aula d’acollida acull a la Valentina, el Douglas, l’Eris i la Ruxanda.

Disculpeu la tardança en tornar a publicar, vam patir un robatori a la nostra escola. Els lladres es van portar els ordinadors portàtils que teníem al vaixell dels tresors, entre d’altres coses. No penseu que moltes coses més, un parell de càmeres i quatre portàtils. Es van deixar el més important: l’educació i les ganes d’aprendre dels nois i noies que cohabiten a La Ginesta. Una llàstima que no hagin agafat una miqueta d’aquests valors.

Avui en Mohammed, l’Omaima, l’Iliass i en Marouan de sisè, han escrit, al vaixell dels tresors, sobre les terres d’on venen ells i les seves famílies. Segur que s’han deixat algunes coses per més endavant!

Larache                   

  Larache és un poble molt pobre  i molt senzill ,que allà els nens no  es barallen. També visc en Tetuan  un poble  bonic, tranquil  i ric. Ara estic vivint a Catalunya en  Segur de Calafell  diu la gent que es molt macu , jo  ho crec , és molt bonic.

Omaima Belhaj  6

Soc Marouan Karbab. Jo he nascut al Marroc en el Ksar el –kbir al dia 29 de d’agost d’1996 a las cinc de la tarda . Tinc una casa al costat de la platja a Larache i tinc  dues germanes i son guapas . A mi m’agrada mes córrer amb moto de quatre rodes .

  tanger

 Tanger  es  gran i  bonic.  m’agrada  molt   jugar  amb el meus  amics. tota    la  meva  familia  viu    a   marroc.  la  meva germana te  un  novi es diu  llasin  i  van de  vacances. i  m’agradaria  tenir una moto  de 4 rodes

  iliass kerymy

     EL   meu  poble es  al  Marroc

 Vivia  al  Marroc,  la  meva  familia  tambe. Hi  ha  un  mercat   que  solament  obren  el  diumenge, però  aquell  mercat  es  a  Larache,  es  el  poble  on  vivia  amb  la  meva  familia.

 Mohamed

Comença la singladura d’aquest modest vaixell, que encara no sabem si és de vela, de motor, de rems… Possiblement acabarem fent servir tots els mitjans per arribar als objectius de tots els que viatgem en aquest vaixell, ple de coratge i que busca nous horitzons. Un vaixell que es construeix permanentment, que aprèn de qualsevol vent i tempesta i que flota i avança tot i els entrebancs propis de la travessia.

Aquest Vaixell dels Tresors, ubicat al CEIP La Ginesta de Segur de Calafell, vil·la marinera de la Costa Daurada, és nòmada i aspira a viatjar amb els comentaris de tothom, les aportacions dels amics i amigues que anem fent al llarg del viatge i, sobre tot, vol agafar aire amb la il·lusió d’aprendre i saber més coses. Un aire que ens pugui transportar allà on vulguem, tot i que si s’ha de remar, es remarà, sense por. Això sí, mai sols.

Comencem el curs 2008-2009!!