Us presento, que encara no ho havia fet! l’entrada a El Vaixell dels tresors.
Com veieu no ens falta de res. L’aigua i les seves ones, i quan obrim les finestres bufa un aire que ens porta allà on tinguem l’activitat. I sinó, arribem remant.
Benvingudes i benvinguts una altre vegada!
Aquest és el nostre mapa mundi del Vaixell dels tresors, on tothom que arriba nou a l’escola posa el seu nom. Aquesta setmana ens han confirmat que participarem a una activitat per internet, que organitza el departament d’Educació, anomenada Voltem pel mon. És una activitat molt interessant, ja que ens posa en contacte amb moltes escoles de Catalunya, amb nois i noies que també venen de llocs molt diversos i estan aprenent català.
Aquesta setmana estem fent les presentacions. En Douglas, la Ruxanda i l’Eris ja l’estan acabant. Esperem que l’Oumaima, l’Iliass, en Mohamed i en Maruan la puguin finalitzar aquesta setmana. Us adjunto el link de la web de Voltem pel mon per si voleu tafanejar una mica.
Voltem pel mon: http://www.xtec.cat/~jgomez/voltamon/
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ElPk7uNqZjg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquí teniu un mariner, en David, del Vaixell dels tresors. Ja veieu les capacitats i competències de la tripulació!!
Després d’uns dies de desconnexió, tornem!!
Ara ja amb fotos. Volem ensenyar-vos qui som, que fem, per què ho fem, volem tenir una finestra oberta que ens serveixi per mirar-nos i perquè ens veieu. No tenim res a amagar i sí molt aprendre i a ensenyar.
Les fotos d’avui corresponen a les dos hores a la setmana que fem al Vaixell dels tresors d’aula d’acollida. Els nens i nenes que arriben al sistema educatiu català necessiten un ajut extra a l’hora de posar-se al dia amb la llengua catalana, sobretot amb la seva utilització. Per això treballem el vocabulari bàsic, les frases que més servei i utilitat poden donar als alumnes i tot això d’una manera molt vivencial i pràctica. Perquè la llengua s’ha de practicar i res millor que recrear la realitat per fer-ho, no?
Aquestes fotos són el reflex d’aquesta feina d’utilització de la llengua, un mercat de fruita i verdures on a més de practicar amb el nom d’aquestes, es reforça la utilització dels números, les preguntes de quant costa?, què és això...?
Les setmanes anteriors hem treballat els estris de l’escola, les peces de roba i les parts del cos, tot de la mateixa forma que aquest mercat escolar, de forma significativa i vivencial. Esperem que us agradin les fotos!
L’aula d’acollida acull a la Valentina, el Douglas, l’Eris i la Ruxanda.
Disculpeu la tardança en tornar a publicar, vam patir un robatori a la nostra escola. Els lladres es van portar els ordinadors portàtils que teníem al vaixell dels tresors, entre d’altres coses. No penseu que moltes coses més, un parell de càmeres i quatre portàtils. Es van deixar el més important: l’educació i les ganes d’aprendre dels nois i noies que cohabiten a La Ginesta. Una llàstima que no hagin agafat una miqueta d’aquests valors.
Avui en Mohammed, l’Omaima, l’Iliass i en Marouan de sisè, han escrit, al vaixell dels tresors, sobre les terres d’on venen ells i les seves famílies. Segur que s’han deixat algunes coses per més endavant!
Larache
Larache és un poble molt pobre i molt senzill ,que allà els nens no es barallen. També visc en Tetuan un poble bonic, tranquil i ric. Ara estic vivint a Catalunya en Segur de Calafell diu la gent que es molt macu , jo ho crec , és molt bonic.
Omaima Belhaj 6
Soc Marouan Karbab. Jo he nascut al Marroc en el Ksar el –kbir al dia 29 de d’agost d’1996 a las cinc de la tarda . Tinc una casa al costat de la platja a Larache i tinc dues germanes i son guapas . A mi m’agrada mes córrer amb moto de quatre rodes .
tanger
Tanger es gran i bonic. m’agrada molt jugar amb el meus amics. tota la meva familia viu a marroc. la meva germana te un novi es diu llasin i van de vacances. i m’agradaria tenir una moto de 4 rodes
iliass kerymy
EL meu poble es al Marroc
Vivia al Marroc, la meva familia tambe. Hi ha un mercat que solament obren el diumenge, però aquell mercat es a Larache, es el poble on vivia amb la meva familia.
Mohamed
Comença la singladura d’aquest modest vaixell, que encara no sabem si és de vela, de motor, de rems… Possiblement acabarem fent servir tots els mitjans per arribar als objectius de tots els que viatgem en aquest vaixell, ple de coratge i que busca nous horitzons. Un vaixell que es construeix permanentment, que aprèn de qualsevol vent i tempesta i que flota i avança tot i els entrebancs propis de la travessia.
Aquest Vaixell dels Tresors, ubicat al CEIP La Ginesta de Segur de Calafell, vil·la marinera de la Costa Daurada, és nòmada i aspira a viatjar amb els comentaris de tothom, les aportacions dels amics i amigues que anem fent al llarg del viatge i, sobre tot, vol agafar aire amb la il·lusió d’aprendre i saber més coses. Un aire que ens pugui transportar allà on vulguem, tot i que si s’ha de remar, es remarà, sense por. Això sí, mai sols.
Comencem el curs 2008-2009!!