Benvolgudes i benvolguts alumnes de 6è B!

Com dir-vos com m’he sentit avui quan he llegit els vostres comentaris! Que bé que la Sofia us hagi deixa’t una bona estona a l’hora d’informàtica per fer-ho. No se per on començar, potser pel principi.

La nostra feina, la dels mestres, és fer les explicacions el més entenedores i clares possibles, explicar perquè entengueu el que us expliquem. Malauradament no sempre és possible, unes vegades perquè no ho fem prou bé, altres perquè falten algunes hores de reforç d’estudi a casa i pràctica. Ja ho sabeu. El secret és no deixar d’intentar-lo mai, ni nosaltres, ni vosaltres. No rendir-se.

Portem poc més d’un mes de classe però els diferents mestres que estem amb vosaltres ja parlem de com esteu canviant, de com aneu creixent, de com aneu madurant. I no són només els pelets del bigoti que a alguns ja li van sortint, no. Parlem de les formes d’estar a classe, d’escoltar, de parlar, de demanar, d’oferir. Encara ens falta, es clar, estem camí de la maduresa, però estem en el camí. I creiem que bo. Us animem a continuar per aquest camí, d’esforç i interès!

Us he de dir que a mi també m’agraden les classes de medi i ciutadania, m’agraden molt les vostres preguntes, comentaris, la vostra participació (convençut com estic que no ho feu per la nota 🙄 ….)  i el que estem aprenent, vosaltres i jo. Perquè els mestres també aprenent cada dia! Per això m’agrada saber que el sentiment de trobar-se a gust i confiat a classe és recíproc. Falten ajustar un parell de cosetes de gent que a vegades surt un minut fora de la classe a buscar una mica d’aire, però confio que aquest fet s’anirà corregint amb el temps. De fet  ja ha millorat.

Per últim. Aquest dies hem parlat molt del cos humà, de la seva  complexitat, de la seva quasi perfecció, de les coses que podem fer amb ell… També a ciutadania parlàvem  del nostre passat i de les nostres experiències viscudes i vosaltres vau explicar les vostres experiències. Jo aprofito aquest mitjà tecnològic, el bloc, per fer-ho, per explicar-vos una part de la meva història com a mestre, amb alumnes que no van tenir molta sort en el moment de la gestació, el part o algun altre moment de la vida. Persones que senten, viuen, riuen, expressen, aprenen…Alumnes que trobo a faltar, alumnes que em van ensenyar moltes coses, moltes.

Per això nois i noies vull compartir aquest vídeo, on s’explica una de les activitats que  fèiem a aquesta escola              tan especial: La Muntanyeta, part de la meva història. No és molt llarg i, fins i tot, surto uns segons.

Ah! I no em torneu a demanar disculpes  per les faltes d’ortografia!  Busqueu un diccionari o activeu el corrector de l’ordinador i repasseu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rLpRotz1Yck" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ens seguim veient i escoltant a La Ginesta, tenim tot el curs per endavant. Aprofitem i gaudim de  les nostres sorts. Ànims!

Toni