1. Del llatí al català. Primers textos
L’origen del català és el mateix que el de les llengües del seu entorn: el llatí.
El llatí va substituir les llengües anteriors, que en el nostre cas eren les bascoibèriques. Tot i que l’ibèric va desaparèixer, va deixar el seu rastre en algunes paraules (esquerra, sargantana) i en la pronúncia.
Posteriorment, amb la divisió de l’Imperi romà, cada àrea de parla llatina va seguir la seva pròpia evolució, fet que les va anar diferenciant fins que ja no s’entenien entre ells. I a més a més, encara s’hi va afegir la influència d’altres pobles amb les seves llengües i les novetats que calia anomenar d’alguna manera. Així les aportacions que van modificar el nostre llatí van provenir d’un costat del germànic (blau, bandera, feudal), amb les invasions visigòtiques, i de l’altre costat de l’àrab (magatzem, xaloc, garbí, cotó, albercoc, albergínia). Alhora hi va haver altres influències, tot i que no van tenir tant de pes com les anteriors.

Mapa:
El llatí i les llengües romàniques

Els primers textos en català:
Els textos més antics
Les homilies d’Organyà
Llibre jutge

2. L’origen dels dialectes del català
Actualment el català té cinc grans dialectes: català oriental, català occidental, mallorquí, rossellonès i alguerès.
L’origen d’aquesta diferenciació la trobem a l’Edat Mitjana.