Adaptacions teatrals de Tristany i Isolda

tristany21.jpg

(Entren a escena Andret i el rei Marcen el seu palau)

Andret: – Rei, escolta la nostra paraula. Tu havies condemnat la reina sense jutjament, i això era forfer. Avui l’absols sense jutjament: no és això forfer, encara? Ella no s’ha justificat mai, i els barons del teu país us en blasmen tots dos. Aconsella-li més aviat de reclamar ella mateixa el juí de Déu. ¿Què li costarà, innocent, de jurar sobre els ossos dels sants que no ha faltat mai?, ¿innocent, d’agafar un ferro roent? Així ho vol el costum, i amb aquesta fàcil prova seran dissipades per sempre les sospites antigues.

(Marc que estava assegut en una cadira menjant en una taula irrita)

Marc: – Que Déu us destrueixi, senyors cornuallesos, vosaltres que sense treva cerqueu la meva vergonya! Per vosaltres he foragitat el meu nebot: ¿què exigiu encara? Que foragiti la reina a Irlanda? Quins són els vostres greuges novells? Per justificar-la, us ha presentat la batalla, i vosaltres el sentíeu tots: per què no heu pres contra ell els vostres escuts i les vostres llances? Senyors, m’heu requerit ultra dret: temeu doncs que, l’home foragitat per vosaltres, jo no torni a cridar-lo aquí!

(Andret acobardat)

Andret: – Senyor, nosaltres us donàvem lleial consell, pel vostre honor, com es pertany als vostres fidels; però d’ara endavant callarem. Oblideu la vostra ira, torneu-nos la vostra pau!

El rei Marc s’aixeca de la cadira.

Marc: – Fora de la meva terra, deslleials! No tindreu més la meva pau. Per vosaltres he foragitat Tristany; al vostre torn, fora de la meva terra!

Andret: – Sigui, bell senyor! Els nostres castells són forts, ben closos amb estacats, damunt roques rudes d’enfilar-s’hi!

(I se’n va sense acomiadar-se. El rei Marc se’n va a la cambra on està Isolda. Ella agafa l’espasa del rei i s’inclina als seus peus.)

Isolda: -Ah! , el meu amic és descobert, el rei l’ha pres!

(Isolda torna a inclinar-se als peus del rei, llavors l’agafa i li fa una abraçada.)

Marc: -Amiga, amiga, quin es el vostre torment?

Isolda: -Senyor, tinc por; us veig tan enfellonit!

Marc: -Sí, tornava irritat d’aquesta cacera.

Isolda: -Ah!, senyor, si els vostres munters us han marrit, us escau de prendre tan a cor enuigs de caça?

(Marc somriu)

Marc: -No, amiga, els meus munters no m’han irritat; sinó tres deslleials que que temps que ens odien. Tu els coneixes, Andret, Denoalèn i Godoine; jo els he foragitat de la meva terra.

Isolda: -Senyor, quin mal han gosat dir de mi?

Marc: -Què t’importa? Els he foragitat.

Isolda: -Senyor, tothom té el dret de dir allò que pensa. Però jo també tinc dret de conèixer el blasme llançat damunt de mi. ¿I per qui m’assabentaria, sinó per vos? Sola en aquest país estranger, no tinc ningú fora de vos, senyor, per defensar-me.

Marc: -Sigui. Pretenien doncs que et convé de justificar-te per jurament i per la prova del ferro vermell. “La reina, deien, per ventura no hauria de demanar ella mateixa aquest juí? Aquestes proves són lleugers per qui se sap innocent. Quê li costaria?… Déu és ver jutge; ell dissiparia per a sempre els greuges antics…” Vet aquí el que pretenien. Però deixem aquestes coses. Jo els he foragitat, et dic.

(Perinís el Blond, el Fidel va a avisar a Tristany.)

Perinís: Senyor, madona us envia a dir que en el dia fixat, sota una túnica de pelegrí, tan hàbilment disfressat que ningú us pugui reconèixer, sense armes, estigueu a la Blanca Landa: li cal, per atènyer el lloc del juí, passar el riu en barca; a la riba oposada, allí on seran els cavallers d’Artur, l’esperareu. Sens dubte, llavors podreu portar-li ajut. Madona tem el dia del juí: amb tot, ella es fia en la cortesia de Déu, que ja sabé arrencar-la de les mans dels leprosos.

Tristany: torna cap a la reina, bell dolç amic Perinís, digues-li que faré la seva voluntat.

(Tristany disfressat de pelegrí i s’asseu a la vora del camí. Arriba Isolda sobre un cavall acompanyada d’un cavalle)r.

Isolda: Senyor, com podria jo atènyer la terra ferma, sense embrutar les meves llargues vestidures en aquest fang? Caldria que un passer vingués a ajudar-me.

(El cavaller crida el pelegrí).

tristany111.jpg

Anna Alvárez i Laura Martínez Santander

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *