Sobre col·laborar de veritat, ser crítics o enderrocar per no fer res després
Com a Director d’aquesta escola no vaig poder assistir a l’assemblea de l’AMPA perquè em trobo de baixa en aquests moments i espero tornar ràpidament a l’escola. Em sap greu no haver pogut presentar el curs i els nous i les noves mestres. Tanmateix sé que igualment s’ha fet i recordo que funcionem tots plegats en equip. Ara, des de casa, puc malgrat la meva baixa escriure alguna cosa sobre un tema que fa temps ens comença a preocupar.
Qualsevol institució és millorable i per a que això sigui possible és necessari que hi hagi interès en que això sigui possible. Per aquest motiu és important que existeixi un esperit crític dins del mateix col·lectiu i a la vegada una bona auto-crítica que ens permeti donar-nos-en compte dels errors i canviar cap a la millora. Bé, dit això, vull posar el dit a la llaga en el sentit més literal de l’expressió i el que diré no agradarà a algunes persones però penso que és la meva obligació dir-ho i expressar-ho clarament.
Dir d’entrada que les persones del col·lectiu de famílies que esmercen part del temps seu, personal, en millorar i fer que funcionin els serveis que ofereix l’Ampa es mereixen un respecte i un reconeixement que no s’acostuma a donar. Estem massa acostumats tots plegats a carregar-nos els sistemes sense aportar veritables solucions o alternatives: diem però no fem, opinem però no ens arremanguem per a executar les coses. Estem acostumats a pensar que els que gestionen cobren per a la seva gestió i que nosaltres els paguem per fer-ho i en aquest cas hem de parlar com he dit abans d’una acció voluntària i desinteressada. L’interès ha de radicar en la millora de la formació dels nens i nenes de l’escola en la seva totalitat. Hem d’anar cap a la mateixa direcció tots plegats i sense encallar-nos en camins que no porten enlloc i que fan més mal que bé al col·lectiu.
Totes les famílies que volen col·laborar i participar ho poden fer des del seu “possible” i moltes vegades queda poc temps per a fer-ho i els qui s’hi posen esgarrapen sens dubte temps que dedicarien a d’altres coses…i moltes vegades tenen com a compensació una crítica despiadada i destructiva que només porta a cremar-los o frustrar la il·lusió que hi han posat.
Hi ha pares i mares que han concretat la seva aportació en els tallers o sessions en algun grup-classe al voltant d’un tema en el qual en són més experts que els mestres o les mestres. Des de l’escola s’ha de valorar molt positivament aquestes aportacions: tallers de cuina, obres de teatre gratuïtes per a tots desenvolupades dins l’escola i que no s’han pagat als qui les han fet desinteressadament, tallers d’arts plàstiques, de fotografia, de massatge, xerrades sobre algun tema concret, creació de llistats de correu que han permès enviar d’una sola vegada el correu electrònic,
decorar l’escola a la festa de la primavera, gravar festes o aconteixements, fer un calendari, fotografiar a tots els nens i nenes, elaborar un butlletí per a tothom, tenir contacte proper amb les famílies que tenen problemes econòmics per a recolzar-los i cercar solucions a la seva morositat,…, participar i prendre decisions en el sí del Consell Escolar…i segurament em deixo moltes altres coses que considero incloses en els punts suspensius.
Vull recordar que com a col·lectiu no estarem tots sempre d’acord amb tot i que allò que creiem i pensem individualment moltes vegades no serà assumit per la majoria la qual cosa no vol dir que deixem de lluitar per allò que nosaltres pensem i creiem…tot plegat, però, s’ha de fer des del respecte als altres i des d’una perspectiva autènticament democràtica.
Cal saber escoltar i no està tancat en una sola visió, tenir empatia (posar-se al lloc de l’altre)…això garanteix pujar uns quants graus en el respecte i la tolerància.
És bo que hi hagi debat, és bo que hi hagi crítica, és bo que hi hagin aportacions alternatives però tot plegat s’ha de materialitzar a través del respecte i de l’acció real, concreta,
autèntica. Torno a allò del “no solament dir sinó fer”. L’Ampa sap molt bé la dificultat que hi ha en trobar persones compromeses de veritat i això no és un fet solament detectat a la nostra escola sinó una tendència social actualment.
Quan va acabar la festa de la primavera del curs passat no totes les famílies van recollir les coses que quedaven pel pati…algú devia suposar que hi havia ja gent pagada per a fer-ho?
Els pares, mares, monitores, monitors i mestres que vàrem quedar-nos fins el final ja sabem el que va quedar quan havíem de tancar tot plegat.
I això que dic en general no va pels altres, va per a mí i per a cadascun de tots nosaltres.
Siguem positius, posem il.lusió i caminem-ho amb respecte i sentit comú: és pels nens i nenes i també per a nosaltres mateixos.
Aprofito per a dir que la finestra oberta que ha de ser la pàgina web està en aquest moment aturada ja que hi ha hagut canvis a l’equip de mestres i cal omplir el forat que en alguns casos s’ha creat…de moment tenim el blog que és ràpid com a eina de comunicació.
Una abraçada a tothom.
Joan
La reflexión es muy interesante. Me he sentido algo avergonzada al leerla puesto que en el saldo entre lo que mi familia recibe del colegio (entiendo integrado Aspassim) y lo que ofrecemos a éste, resultamos deudores sin lugar a dudas.
Suelo interpretar ésta deuda como deuda de gratitud pero, tal y como expresa su director, existe una amplia gama de posibilidades de devolver una parte de lo que el colegio ofrece a nuestros hijos, adaptadas a las posiblidades de cada uno de nosotros.
Debo reconocer que cuento con pocas habilidades de las que los niños puedan aprender en un taller (especialmente a la vista de los resultados que llegan a mi casa), algo similar puedo decir de mis dotes artísticas pero sin duda puedo recoger los restos de una fiesta o a colaborar en actividades similares y me comprometo a estar atenta a hacerlo en el futuro.
No puedo terminar sin agradecer a todas las personas que ofreciendo su ayuda desinteresada permiten llevar esta gran labor adelante.
Un abrazo.
Irene
Hola a tots!
Jo no vaig poder anar a l’assamblea,doncs estava amb el Leo i el Ray,i desconec integrament totes les coses que es varen parlar, encara que la meva germana m’en va fer cinc céntims. Crec que com tú ben dius es important FER, ,la gent sempre és benbinguda per col.laborar en qualsevol dels tallers, comissions,juntes diverses…cadascú decideix el seu grau d’implicació, i com més gent participi més sana vol dir que està l’escola,pero si us plau la gent que no participi com a mínim que es mantingui al marge de criticar,es molt fácil dir el qué no es fa bé sense estar-hi implicat…
El meu suport a tos aquells que posen il.lusió i ganes en fer millor la nostra escola!
Salut i bones festes de la Mercé!
Animo a tothom a que hi vagi, hi ha moltes activitats per fer en família!
Moltes gràcies Joan per les teves paraules.
Durant l’Assemblea, la primera vegada que es va demanar la col.laboració d’algú per ajudar a la Maribel pels tràmits de la T-12, es va fer un silenci…. un silenci per part de tots els que feia un moment reclamaven la creació d’una comissió? per negociar amb Ferrocarrils ???… Silenci…
Hi ha gent que aquest silenci no el podem suportar i preferim fer, tampoc podem suportar el parlar i malparlar i preferim fer, gràcies en nom de tots aquests, que som molts i moltes, segur que majoria! i molts i moltes després d’una bona reflexió, s’hi apuntaran aquest “carro” de col.laborar sempre amb positivitat i il.lusió!
Gracias, Joan.
Subscribo cada palabra.
Gabriel, padre de Rebecca y Dante
Bona nit,
Després de llegir atentament l’escrit del Joan, i com a assistent a la reunió, m’agradaria puntualitzar alguns temes.
-No és veritat que no es fes un reconeixement a la junta de l´AMPA, només es va comentar que es podrien canviar alguns aspectes que crec que ajudarien a fer-la més propera als pares, a tots els pares.
-Quan es va parlar del tema de les alternetives, es van donar algunes idees, com ara penjar la informació del que estan fent les comissions a la pàgina web, o fer alguna altre reunió a l´any, crec que una única reunió a principi de curs i prou no és suficient.
-Estic convensut de que tots els membres de la junta de l´AMPA, dediquen molt temps personal a treballar en benefici de tots, per això mateix els hi vam dir que no era just que ho fessin tot ells si hi ha mes gent disposada a participar.
-La majoria de les intervencions no varen ser crítiques despiadades, senzillament demanavem quin és el foncionament real de l´AMPA. Estic segur de que no tothom sap com funciona realment.
Amb això no dic que en algun moment,no hi hagués algun estirabot, però de cap manera va ser la tònica general.
-També crec que, com a col.lectiu, és normal que no estiguem sempre tots d´acord amb tots els temes. S’han de fer les coses amb autèntica democràcia, i el fet que en els darrers dos anys només haguem tingut ocasió de participar en una votació, i referent al rebut mensual, no em fa pensar en una autèntica democràcia.
-Finalment dir que l´assistència de pares i mares va ser notable, si més no comparat amb l´any passat, i la participació general molt alta, crec que aixó és positiu.
Salutacions.
Robert Espí pare de Pau(sols) i Maria(estrelles)
–
estoy de acuerdo tambien con los 2 escritos !!!
lo importante es aprovechar las ganas que tienen la gente en participar con el cole !!!
gracias tambien David por el aviso de que hay reunion de nuevo el día 4 de noviembre, cuando se avisa con tiempo seguro que más gente se puede organizar para estar allí, creo que sería necesario hacer llegar este info por email a TODOS LOS PADRES… (para mi personalmente) lo complicado siempre ha sido estar informado con tiempo
karin (mama NILS & MAX)
Com la Karin, també estic d’acord amb els dos escrits(el del Joan i el del Robert). Amb el del Joan comparteixo la part que hi ha de reconeixement del treball de moltes famílies. Crec que això és molt encoratjador. Tanmateix, em semblen molt adients i atinades les puntualitzacions del Robert.
Jo no vaig poder assistir a la reunió, però les versions que m’han arribat van en la línia que el Robert exposa i em van deixar la sensació de que havia estat una reunió molt positiva i il·lusionant, ja que, entre d’altres coses,va haver una alta participació (no com altres anys) i moltes intervencions interessants (per exemple les de les famílies que tot just comencen la seva vida a l’escola)i tot això em sembla molt positiu.