Ahir a la tarda vam rebre la Manoli i la Marisa, les padrines de la Paula, i l’Anna, la seva besàvia. La Iaia Pita, que així és com l’anomena la Paula, ens va dir que té 88 anys. Per veure que són molts anys vam haver de pensar que 88 és gairebé nou vegades 10. Amb tants anys la Iaia Pita té moltes històries per contar. Volíem, sobretot, saber com era la seva escola, si hi anaven nens i nenes junts, si la castigaven,… La Iaia Pita ens va dir que las 9 anys ja no la van deixar anar més a escola perquè a les nenes les feien quedar a treballar a casa.

Les històries dels avis i les àvies sempre donen lloc a converses molt interessants sobre allò que a nosaltres ens agradaria o no, sobre el que és més just, sobre coeducació, etc. Ens permeten sortir del nostre “jo” i posar-nos al lloc d’altres persones que sentim molt properes i imaginar un trosset de la seva vida. Amb tot plegat, una mica d’aquí i una mica d’allà, anem configurant la nostra petita visió del món.

Moltíssimes gràcies Marisa, Manoli i Annà i a tots els altres padrins i padrines que ens heu permès dur a terme aquesta tasca tan emotiva i important.

El passat dimarts vam rebre la visita de la iaia de la Nerea, la Mari Carmen.
La vam rebre amb una gran rialla i també amb moltes preguntes de les sirenes i els tritons. També ens van acompanyar els germans de la Nerea: l’Aleix i el Pau. Les sirenes i els tritons se van engrescar molt amb l’activitat duta a terme per la Mari Carmen, havíem de confeccionar collarets de macarrons de colors. Ens ho vam passar d’allò més bé.
Moltes gràcies Mari Carmen per la teva visita. T’enviem una abraçada molt forta!

El passat dijous dia 16 de maig a la tarda, ens van visitar els avis de la Paula, el Benjamín, la Marissa, la Rosa Mari i el Rodolfo.
Tots a la rotllana amb molt entusiasme els en vam esperar. Ens van explicar moltes aventures de quan ells anaven a l’escola, dels jocs a què jugaven al pati, també ens van contestar totes les nostres preguntes. Després la Rosa Mari va portar una maleta, on havia unes activitats desconegudes per nosaltres, però que va engrescar-nos ràpidament, vam veure treballs de punt de creu, ganxet, mitja i d’altres tècniques. Seguidament, el Benjamín portava una caixa de verdures de l’hort, i poc a poc ens va anar ensenyant totes les verdures amb una petita explicació. Finalment, les sirenes i els tritons els en vam escriure un missatge, amb paraules molt dolces d’agraïment.
Moltes gràcies per la vostra visita.

Ahir dijous van venir a visitar-nos la Paquita i l’Antonio els avis de la Carol. Ens va fer molta il·lusió la seva visita, com totes les que van arribant cada setmana. Aquesta va ser molt especial, perquè els tritons i les sirenes van descobrir un joc desconegut per a ells, els famosos “come-cocos”, van gaudir molt pintant-los amb els retoladors i sobretot jugant amb ells, ja que tenien un mecanisme força divertit, encara que va haver-hi moments que ens sobraven els dits per tot arreu.
Ah! I no podem oblidar una meravellosa i interessant conversa que ens van regalar, és aquí on tenim que donar les gràcies per la seva tendresa i paciència a l’hora de contestar les preguntes.
Moltes gràcies Paquita i Antonio! Us esperem un altre dia! Una abraçada molt gran de les sirenes i els tritons.

L’Anna, l’Alícia i el Pepe han estat amb nosaltres aquesta setmana durant la tarda dels avis i avies. Amb ells hem cantat cançons i hem jugat a jocs que ara ja no són tan habituals durant les estones d’esbarjo, però que ens van fer gaudir d’allò més: jocs de mans, la gallineta cega.
També ens van parlar de les seves escoles. Sempre ens sorprèn que ens expliquin que hi havia escoles per a nens i escoles per a nenes. De fet ens costa imaginar-nos ens edificis separats, perquè, com diuen ells i elles “tots som tan amics”.
Moltíssimes gràcies als avis i avies de la Xènia per acompanyar-nos!!!

Dijous vam rebre la visita del Serapí i la Maribel, els avis d’en Pau. Vam fer una gran rotllana, i vam esperar-los entusiasmats i amb moltes ganes de conèixer l’activitat, ja que aquest any dijous és sinònim de disbauxa.
El Serapí i la Maribel, ens van explicar moltes coses de quan ells eren petits, de quan anaven a l’escola, a quines coses jugaven… Vam descobrir que abans havia escoles amb classes de nens i classes de nenes, també que a l’escola d’en Serapí jugaven amb un pendent on relliscaven tots els nens perquè hi posaven fang, nosaltres també els hi vam explicar moltes coses a ells.
Després d’una conversa molt interessant i divertida, vam començar l’activitat. Vam pintar sal amb guixos de colors, un cop aquesta va ser pintada la vam introduir dins un pot de vidre, ens va quedar xulíssim. Les sirenes i els tritons s’ho van passar molt bé, van gaudir molt amb l’activitat, inclús volien fer més per als seus germans, cosins…

Moltes gràcies Maribel i Serapí pel vostre temps i entusiasme, i per regalar-nos una gran conversa i una divertida activitat.
Fins aviat!

Ahir a la tarda vam poder gaudir de la companyia del iaio del Lluc. El Josep ens va explicar el conte del Pere i el llop i també ens va parlar de la riuada del 82. A través d’ imatges i amb una fantàstica explicació vam poder veure i escoltar com va quedar el pont que travessa el riu a Martinet de Cerdanya. L’aiguat el va destruir i el Josep, que en aquell moment era sergent del cos d’enginyers, i altres soldats van haver de construir-ne un de provisional.

Avui, a l’aula, tots hem estat d’acord en que ens va agradar molt la història “de veritat”. Ens va impressionar que el Josep fos un soldat, que la força de l’aigua hagués destrossat el pont i que els nens i nenes no poguessin anar a l’escola, que el padrí del Lluc construís el pont perquè els petits poguessin passar, que el pont es construís amb peces i cargols com un “mecano”, que és necessités molts camions i soldats per fer aquesta tasca,…
MOLTES GRÀCIES JOSEP!

El passat dijous 4 d’ abril vam rebre la visita de la Maribel, la padrina de la Lídia. Estàvem tots molt contents i entusiasmats, ja que la Lídia ens havia explicat l’activitat, i ens havia agradat molt la idea de plantar tomateres.
Vam esperar a la padrina Maribel a la rotllana, i va començar el torn de preguntes per part de les sirenes i els tritons, vam realitzar moltes preguntes que la Maribel va respondre amb molta tendresa i espontaneïtat. Un cop aquestes van ser respostes, l’activitat va començar.
Els nens i les nenes amb l’ajuda de la Maribel amb un got de plàstic i una mica se terra, van plantar la seva tomatera, i després la van regar. La Maribel els hi va donar uns consells, per tal que a l’estiu tinguessin tomates i així fer una bona amanida, primer de tot regar cada 3 o 4 dies, trasplantar la tomatera al jardí o en un test gran i finalment posar una canya al costat per enfilar la tomatera a mesura que anés creixent.
Moltíssimes gràcies Maribel pel teu temps i per l’activitat realitzada amb tant entusiasme i alegria, els tritons i les sirenes van gaudir molt i ja estan desitjant que arribi l’estiu per menjar una bona amanida.

El iaio i la iaia d’aquesta setmana han estat els de l’Ainhoa. El Paco i l’Asun han vingut des de Tortosa per passar la tarda amb tots nosaltres. El Paco ens ha explicat quina és la seva feina: és tècnic d’emergències. Nosaltres no sabíem en què consisteix i ell ens ho ha explicat molt bé. Després ens ha parlat de la nit de Sant Joan, una nit màgica però una mica perillosa sinó som curosos amb els petards. Hem escoltat molt atents i atentes tots els consells de prevenció, i és que el Paco ho ha presentat d’una manera molt expressiva i de seguida ha captat la nostra atenció. Al finalitzar hem donat pas al torn de “precs i preguntes” perquè tots i totes volíem preguntar, comentar, o explicar alguna vivència. Moltíssimes gràcies Paco i Asun!!!

Els nens i nenes de la classe dels caragols ja hem representat el teatre d’ombres xineses que portàvem preparant les darreres dues setmanes. Ho vam fer molt bé i tothom ens va felicitar.
(La qualitat de les gravacions és pobra i, en el moment que diuen el text, els nens i les nenes no es veuen . Tot i això hem pensat que, penjant-ho, els podrieu escoltar i veure com fan de titellaires).