Ahir a la tarda vam rebre la Manoli i la Marisa, les padrines de la Paula, i l’Anna, la seva besàvia. La Iaia Pita, que així és com l’anomena la Paula, ens va dir que té 88 anys. Per veure que són molts anys vam haver de pensar que 88 és gairebé nou vegades 10. Amb tants anys la Iaia Pita té moltes històries per contar. Volíem, sobretot, saber com era la seva escola, si hi anaven nens i nenes junts, si la castigaven,… La Iaia Pita ens va dir que las 9 anys ja no la van deixar anar més a escola perquè a les nenes les feien quedar a treballar a casa.
Les històries dels avis i les àvies sempre donen lloc a converses molt interessants sobre allò que a nosaltres ens agradaria o no, sobre el que és més just, sobre coeducació, etc. Ens permeten sortir del nostre “jo” i posar-nos al lloc d’altres persones que sentim molt properes i imaginar un trosset de la seva vida. Amb tot plegat, una mica d’aquí i una mica d’allà, anem configurant la nostra petita visió del món.
Moltíssimes gràcies Marisa, Manoli i Annà i a tots els altres padrins i padrines que ens heu permès dur a terme aquesta tasca tan emotiva i important.