Molt macos tots dos. El primer gairebé m’ha fet plorar. El segon és una cucada: la veu, dibuixos,l’entonació i el que realment pensa el nen… té tanta raó! Quan som petits desitgem ser grans i després veiem que l’etapa infantil ha estat una de les millors de la nostra vida!!
Molt macos tots dos. El primer gairebé m’ha fet plorar. El segon és una cucada: la veu, dibuixos,l’entonació i el que realment pensa el nen… té tanta raó! Quan som petits desitgem ser grans i després veiem que l’etapa infantil ha estat una de les millors de la nostra vida!!