PERCUSSIÓ:

Els instruments de percussió són la família d’instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d’instruments amb característiques molt diverses.

Aquestes diferències són degudes a molts factors: el so que  s’obté, les característiques físiques, la tècnica emprada, etc.

No obstant això, tots segueixen una  característica comuna que  els  engloba dins d’un  mateix grup: els instruments de  percussió  generen el seu so pel xoc que produeixen uns    percussors (maces,  baquetes, martells, mans,  etc.) contra una  superfície, que pot ser  de  materials molt diversos (metall,  fusta, pell,  polímer, etc.)
Tanmateix, els percussors emprats en la majoria  d’instruments  de  percussió és la baqueta, encara  que normalment es toca  amb més  d’una a  excepció d’alguns instruments.

VENT

Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan es fa vibrar l’aire, normalment en forma d’una columna d’aire en el seu interior. En la classificació de Sachs-Hornbostel s’anomenen aeròfons.

La freqüència de l’ona generada està relacionada amb la longitud de la columna d’aire -en el cas dels que en tenen, que són la majoria- i la forma de l’instrument. El timbre de cada instrument varia en funció de la seva construcció i la manera de fer-ne vibrar l’aire.

Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s’acostumen a classificar en dos grans grups:

Instruments de metall, com ara la trompa, el trombó, la trompeta i la tuba.

Instruments de fusta, com ara el clarinet, la flauta, l’oboè i el saxòfon.

Cal tenir en compte, però, que aquesta classificació no fa referència, realment, al material amb el qual està construït l’instrument sinó al tipus d’embocadura.

Per a una classificació més sistemàtica, aquests instruments es poden classificar en:
Instruments de tubs, com per exemple la flauta.
Instruments de llengüeta lliure, com per exemple l’harmònica i l’acordió.
Instruments sense tubs ni llengüetes, com per exemple els brunzidors.
Cal fer esment que, per a alguns, els instruments de llengüeta lliure són

considerat idiòfons en tant que allò que vibra és el propi ressonador (la llengüeta).
Els instruments de tubs s’acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d’embocadura:

De bisell, com per exemple les flautes.

De llengüeta simple, com per exemple el clarinet.

De llengüeta doble, com per exemple la gralla.

De broquet, com per exemple la trompeta.

Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d’embocadures, com a Instruments de fusta.

També es poden classificar segons que l’aire s’introdueixi en l’instrument bufant directament (flabiol, trombó) o amb alguns mecanisme (cornamusa, orgue, harmònium, acordió). En aquest segon cas poden tenir teclat o no. Igualment es poden classificar segons que tinguin un sol tub (xeremia), o diversos ((sac de gemecs, flauta de pan). En el cas que tingui un o més tubs, normalment algun d’aquests tubs pot fer diverses notes; i hi ha diversos mecanismes per modificar les notes. Pot ser que el tub tingui forats (oboè), que tingui un mecanisme que permeti escurçar o allargar la llargada del tub (trombó de colissa) o que tingui un altre mecanisme que, per mitjà de pistons (trombó de pistons) o vàlvules (trompa) permeti desviar l’aire per tubs de llargades diverses. Aquest tub, encara, pot ser de perforació cilíndrica, o cònica, o mixta.

CORDA

Els cordòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibració unes cordes tibades entre dos punts.
Molt sovint, a més, estan fixades sobre un suport.

La freqüència de l’ona generada (i per tant la  nota produïda) depèn de la longitud de la  porció de corda que vibra, de la tensió de cada  corda, del pes de la corda per unitat de l  ongitud i del punt en què la corda és excitada.  El timbre varia segons la forma de la caixa de  ressonància.

Els instruments de corda  fregada són aquells instruments que poden produir un so per la vibració de cordes (generalment de metall, o de intestí), quan són fregades amb l’arquet o arc.

Els instruments de corda pinçada són aquells que sonen per la vibració d’una o -més freqüentment- diverses cordes, que entren en vibració quan són polsades o pinçades.

Les tècniques per polsar o pinçar les cordes són diverses. Es poden polsar directament amb els dits o bé amb accessoris diversos.Instruments de corda percutidareben aquest nom perquè es fa sonar les cordes percudint-les (donant-t’hi cops). Al tocar una tecla, s’acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el so.

L’instrument de corda percudida més conegut és el piano.