Un dia vaig anar al poble de la infància del meu pare que està a l’Aragó. Aquell dia era el de la festa del Pilar i va venir el Francesc Mauri. Era una conferència sobre el canvi climàtic i com influeix en l’agricultura. Va dir que la calor està afectant a les collites i als conreus i més coses que no recordo.
Jo no em vaig quedar les tres hores perquè feia molta calor i vaig marxar amb les meves amigues que són l’Anna, l’Alba, l’Aina i una nena que es diu Maria
Mar
La meva germana Olga treballa als Aiguamolls de l’Empordà. És una guia que acompanya als que ho visiten. A ella li agrada molt aquest treball. Des de molt petita que ja li agradava la natura i els animals. Ja fa uns tres o quatre mesos que ha començat i li encanta. A mi m’ha dit que un dia ens hi portarà. Com a detall et deixo aquesta foto dels Aiguamolls de l’Empordà.
Gerard
El dia 15 de juliol era el festival del meu club de patinatge artístic. La Núria també va al mateix club que jo i vam fer juntes el festival amb més nenes. Nosaltres anàvem disfressades de papallones i teníem unes ales de tela enganxades al mallot i teníem que agafar uns pals perquè l’ala es mantingues recta. Vam assajar molt perquè ens havia de sortir perfecte perquè aquell dia era el de les 12 hores d’esport i venia molta gent. Jo m’ho vaig passar molt bé i la final, als que participàvem, ens donaven una samarreta i una beguda gratis i a la nostra entrenadora li vam regalar un ram de flors.
Mar
El meu gat es diu Blaqui, pesa uns de o onze quilos és molt gros.El Blaqui és de color blanc per això l’hi diem Blaqui. És molt carinyós i molt gelós´sempre que ve alguna persona ell s’hi posa el se
u costat, ell sempre ve el meu llit a dormir i es fica als meus peus i dormim. Tinc un altre gata que quan menja el Blaqui li roba el seu menjar, o si una persona està amb la meva gata , ell ve i l’hi comença a pegar, amb ell li encanta menjar. Ell menjaria sempre i sobretot és molt mandrós i no fa gens d’esport com caminar, córrer, aquí a la foto, era quan estava una mica prim, ara esta el doble que com esta ara.
La meva gossa es una femella de pastor alemany, ens la van portar uns coneguts de Pinedes de l’Armengol. Els seus amos marxaven a viure a la ciutat i els feia llàstima que estigues tancada tot el dia en un pis, i vàrem pensar que a casa meva estaria molt millor. És força velleta, te uns quinze anys i això equival a uns setanta o vuitanta anys de les persones. És molt carinyosa i quan jo era mes petit jugava molt amb ella. Ara està més quieta però em fa més companyia.
La Mimosa és la meva gata que t’explicaré tota la seva historia. Fa uns 3 anys pel mes de gener quan anava al cole sempre ens perseguia pel migdia i per la tarda i feia molt fred. Un dia, a les 7 de la tarda, em va fer molta pena perquè es deixava tocar agafar-la i fer-li de tot però ningú li donava menjar i estava com un escuradents. Llavors, quan baixava del cole, li vaig dir a la meva mare que si ens la podíem quedar i la meva mare li va fer pena i ens la vam quedar. Quan la vam entrar a casa i li vam donar menjar i agua, desprès vam agafar una capsa i a dins de la capsa li vam posar roba meva i de la Kathia que estava trencada li vam deixar al costat del radiador. Va menjar una mica i es va passar tres hores dormint.
Quan va arribar el meu pare va veure la gata i li vam explicar i el primer que va dir va ser: “demà la portem al veterinari i si esta malament no ens la quedem”. Però li van fer totes les proves i al final estava bé.
Al cap d’un any la gata sempre feia un soroll molt rar la vam portar al veterinari i resulta que tenia l’abdomen i el diafragma trencat i resulta que la va aixafar un cotxe.
Llavors la van operar i quan la tenien a quiròfan van trucar al meu pare i li van dir que d’aquestes operacions no es sabia si es salvaria. Resulta que es va salvar però va estar una setmana al veterinari perquè li tenien que fer proves i posar-li oxigen. Però mira ara la Mimosa com esta de guapa.
Un dia vaig tenir una idea: demanar un conill per reis.
Un matí em vaig despertar per veure que m’havien regalat els ”reis”. Vaig anar al menjador i a sota de l’arbre de nadal hi vaig trobar regals, però el que més desitjava no estava. El vaig buscar per tot arreu menys al darrera les cortines, llavors hi vaig mirar, vaig veure una caixa que posava DANI, vaig obrir-la i a dintre hi havia un conill pelut que semblava de peluix i com que era marró li vaig posar de nom XOCOLATA.
Un dia vaig anar a la festa major de Sant Martí Sarroca i vaig anar a mirar la cercavila amb els meus tiets, tietes, avis i cosins. Hi vaig veure a la meva cosina Lydia a ballar.
Més tard vam anar a fer un pica pica i vam anar a les atraccions, la que hem va agradar més va ser va una que et posen a dintre una bola gegant de plàstic a dintre una piscina.
Dani
Ahir a la tarda va ser una tarda dura però per a mi molt satisfactòria. Quan vam arribar a la Granada vam descarregar les bicis el nostre avituallament, després el Martí, l’Oscar, l’Aroa i jo vam anar a fer una volta per veure si el feia tot bé,quan el vam fer tot vam anar a saludar al Lluís, el nostre entrenador, vam agafar els dorsals i ens els vam posar, jo em vaig posar el vermell i l’Aroa el verd perquè sortia ella primera. Qui sortia primera portava el dorsal verd i l’altre el vermell.El Lluís va fer un crit i tots ens vam posar al lloc de sortida ho va explicar i ens vam col·locar. Quan van sortir l’Aroa, jo em vaig esperar 10 minuts ràpidament,quan va arribar em va posar la polsera fosforito i vaig sortir pedalejant a tota marxa, quan jo li vaig posar la polsera a l’Aroa i va sortir molt ràpid pedalejant a tope pastilla i així durant una hora i mitja. Quan vam acabar vam descansar i ens vam seure a les cadires, desprès van donar l’entrega de premis i l’Aroa i jo vam quedar primeres de la nostra categoria, desprès ens vam fer una foto de grup i quan van sortir tota la gent ens vam fer una foto l’Aroa, el Lluís i jo. Desprès vam anar al sopar del grup i vam sopar, quan vam acabar, vam estar una bona estona jugant i rient, desprès ens en vam anar cap a casa. Va ser un dia fantàstic. 
Un dia de la setmana passada vaig anar amb moto, volia que em gravessin però com que uns no podien i els altres no i eren vaig decidir filmar-me jo sol. Vaig deixar la càmera a terra gravant i jo vaig començar a fer voltes i derrapes passant per davant la càmera. No m’esperava que aquest sistema anés tant bé. A partir d’ara no necessitaré ningú que em gravi, la conclusió d’aquesta experiència es que si algú m’hagués filmat no m’hauria espavil·lat.
LA NECESSITAT OBLIGA
Gerard
