dos horas de resistencia

Ahir a la tarda va ser una tarda dura però per a mi molt satisfactòria. Quan vam arribar a la Granada vam descarregar les bicis el nostre avituallament, després el Martí, l’Oscar, l’Aroa i jo vam anar a fer una volta per veure si el feia tot bé,quan el vam fer tot vam anar a saludar al Lluís, el nostre entrenador, vam agafar els dorsals i ens els vam posar, jo em vaig posar el vermell i l’Aroa el verd perquè sortia ella primera. Qui sortia primera portava el dorsal verd i l’altre el vermell.El Lluís va fer un crit i tots ens vam posar al lloc de sortida ho va explicar i ens vam col·locar. Quan van sortir l’Aroa, jo em vaig esperar 10 minuts ràpidament,quan va arribar em va posar la polsera fosforito i vaig sortir pedalejant a tota marxa, quan jo li vaig posar la polsera a l’Aroa i va sortir molt ràpid pedalejant a tope pastilla i així durant una hora i mitja. Quan vam acabar vam descansar i ens vam seure a les cadires, desprès van donar l’entrega de premis i l’Aroa i jo vam quedar primeres de la nostra categoria, desprès ens vam fer una foto de grup i quan van sortir tota la gent ens vam fer una foto l’Aroa, el Lluís i jo. Desprès vam anar al sopar del grup i vam sopar, quan vam acabar, vam estar una bona estona jugant i rient, desprès ens en vam anar cap a casa. Va ser un dia fantàstic.

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *