Un passeig amb moto

Un dia de la setmana passada vaig anar amb moto, volia que em gravessin però com que uns no podien i els altres no i eren vaig decidir filmar-me jo sol. Vaig deixar la càmera a terra gravant i jo vaig començar a fer voltes i derrapes passant per davant la càmera. No m’esperava que aquest sistema anés tant bé. A partir d’ara no necessitaré ningú que em gravi, la conclusió d’aquesta experiència es que si algú m’hagués filmat no m’hauria espavil·lat.

LA NECESSITAT OBLIGA

Gerard

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *