Carta oberta al meu alumnat i famílies

Resumir un curs escolar en unes breus paraules és una missió que no em veig capacitat per fer-ho i per tant seré molt breu:

Vull expressar amb claredat i contundència el meu agraïment als meus alumnes i les seves famílies. Són molt bona gent i molt comprensius i així estic segur que hauran perdonat les meves limitacions i mancances.

He rebut molt aquest curs. Un curs que, gràcies a vosaltres, ha estat dels millors de la meva llarga vida professional. Sovint heu estat l’únic motiu pel que m’he aixecat amb il·lusió i empenta els dies laborables.

"El que hem de fer per apreciar l'art"

"El que hem de fer per apreciar l'art"

Malgrat tot us diré tres coses:

–        No ho sabeu tot, ni molt menys. Teniu les eines per aprendre el que us cal però les eines no són la solució, són un medi.

–         El final a La Fassina és el principi d’una nova etapa que no us ha de fer por, al contrari, us ha de carregar d’esperança i il·lusió per desenvolupar-vos.

–         Podeu estar segurs que fracassareu moltes vegades, que rebreu moltes clatellades, que hi haurà dies molt foscos però em donaria per ben pagat si cada fracàs el viviu com un senyal que esteu en moviment, com una lliçó per millorar i aprendre, cada clatellada com una empenta cap endavant i cada dia fosc com una oportunitat per valorar els milers de molt lluminosos que tindreu.

Vull expressar-vos tres desitjos:

–         Supereu aviat el que ara us fa feliç. Ja deixeu de ser nens i nenes. Heu de ser uns joves en plena forma amb uns objectius molt amplis.

–         Que aquests dies tant feliços siguin els pitjors de la vostra vida… torneu a llegir i veureu que us desitjo tanta felicitat que aquest any quedi en un record llunyà.

–         Feu el que us doni la gana. Ja m’enteneu el que us dic: feu el que vulgueu amb capacitat d’assolir les conseqüències dels vostres fets i que l’objectiu sigui la felicitat dels
altres.

No volia enrotllar-me però m’ha sortit del cor.

Vull donar-vos les gràcies per haver-me regalat un any molt, però que molt feliç.

Servand Casas

Quasi ex-tutor de la classe Els Grallers de La Fassina

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Carta oberta al meu alumnat i famílies

  1. MONTSE ALTET diu:

    Bon dia , m`has tocat la fibra , com a persona ets genial , com a professor i tutor d ` aquest vuit nens ets el millor regal que podien tenir aquest curs , podria escriure moltes paraules peró despres de llegir la teva carta m` has deixat sense paraules …. tans sols dir-te MOLTISIMESSSS GRACIASSSS ;
    ETS DIGNA D` ADMIRAR ; COM DIUEN ELS TEUS NENS I NENES :

    OLEEEEE TUUUUUU !!!!

  2. Elisabeth diu:

    Us desvetllaré un secret. El secret dels campions, dels guanyadors, dels supervivents…Seguiu estudiant i estimeu l’estudi, seguiu jugant i estimeu el joc, intereseu-vos per aprendre i estimeu el vostre interés, sigueu vosaltres mateixos i estimeu-vos molt…feu tot el que vulgueu i feu-ho des del cor. Aixó m’ho ha ensenyat un sabi molt sabi que he tingut per Cap a la feina.

    Ah! i no digueu “paraulotes” jolines!!! que sempre hi haurà algú que les dirà més grosses i quedareu malament…jejeje

Respon a MONTSE ALTET Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *