Un dia a la neu

Aquest dissabte vaig anar a esquiar.

Em vaig haver de llevar a les quatre però no vam marxar de casa fins a quarts de vuit.

Quan vam arribar vam menjar xocolata calenta i també hi havia una màquina de crispetes.

Quan van ser dos quarts de dotze vam anar a veure si podíem fer classes d’esquiar i ens vam dir que ens havíem d’esperar fins a les dotze.

En acabat vam anar a llogar uns esquis i ens vam estar esperant fins a les dotze, mentre la meva mare anava a buscar els forfaits per poder esquiar.

Un cop vam entrar vam anar amb el profe que ens va ensenyar a esquiar una mica.

Desprès vam anar amb un altre i ens vam tirar per baixades i al final ens vam tirar sense cap mestre.

A dos quarts de sis ens en vam anar i vam arribar a casa a les nou i vint.

Núria

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un dia a la neu

  1. Elisabeth diu:

    Segur que la teva mare es deuria sentir molt feliç i afortunada de poder esquiar amb tu!

Respon a Elisabeth Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *