En Marcel està trist. Fa poc que els seus pares s’han separat. No té ganes de fer vida social, per això està encantat amb l’ordinador nou del pare i el telèfon mòbil que li ha regalat la mare. Un dia d’una forta tempesta, veu a l’ordinador l’anunci d’una aplicació d’intel·ligència artificial. No s’ho repensa i inicia el procés d’instal·lació, però just abans d’acabar cau un llamp eixordador i tot queda a les fosques. Tot menys un punt vermell a la pantalla de l’ordinador i un altre al mòbil d’en Marcel.
Crèdits:
Música: Óscar Peñarroya
Lletres: Cèsar Aparício
Text: Óscar Peñarroya i Cèsar Aparício
Música: Óscar Peñarroya
Lletres: Cèsar Aparício
Text: Óscar Peñarroya i Cèsar Aparício
Aquesta cantata serà cantada per 50.000 nens i nenes de 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant els mesos de maig i juny de 2020 a L’Auditori de Barcelona, El Vendrell, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat del Vallès, Vic, Vilafranca del Penedès, Burgos, Parla, Saragossa, Valladolid, Guimarães (Portugal) i Coblenz i Neustadt (Alemanya).
amb la Cantata Partícules assistim a l’origen i evolució de l’Univers. Ara fa uns tretze mil vuit cents milions d’anys hi va haver una gran explosió: un magma ben espès que de cop s’espandeix. És l’origen del món; tot és calent i roent. Una mena de sopa caòtica i incandescent …
La Mimí és una joveneta càndida i innocent, que viu preocupada pel seu aspecte, per la seva coqueteria. Amoïnada per la dificultat de trobar promès, desencisada perquè cap dels seus pretendents no li fa el pes, Mimí rebrà l’ajuda de Cupido. Un Cupido múltiple, que li ofereix un pacte ben original: l’ajudarà a trobar l’home dels seus somnis, si ella accepta fer un fascinant viatge pel temps i l’espai. Un viatge que permetrà la Mimí conèixer personatges i esdeveniments que han tingut una importància capital en l’evolució tecnològica de la humanitat. D’aquesta manera, Mimí descobrirà el gust per l’aprenentatge i s’oblidarà de les banalitats supèrflues que l’havien preocupat fins que va topar amb Cupido. I, tot aprenent, Mimí entendrà que el veritable amor està íntimament relacionat amb la voluntat d’estimar, més que no pas amb la facultat de seduir.
En Khalil, un noi d’origen africà que fa poc temps que viu en una ciutat del sud d’Europa, està fascinat per una cosa que ha vist per primera vegada a la vida. És una bèstia gegant, un paisatge de llum i de colors, una extensió d’aigua increïble. És la mar Mediterrània, que ha estat durant milers d’anys lloc de trobada per a viatgers, comerciants, músics, poetes, emigrants… Un mar situat “entremig de les terres”, al bell mig de la terra, que conté simbòlicament molts valors essencials.
La Júlia, agobiada pels sorolls de la gran ciutat i de casa seva, es troba amb un ésser màgic que ve del Regne del Silenci, l’Àngel, que només s’expressa a través del gest i la dansa. Tots dos emprenen una recerca per trobar el camí de tornada a casa de l’Àngel, i per fer-ho recorren diferents espais del planeta (el desert, l’Antàrtida, el fons del mar, l’espai exterior) per tal de trobar el lloc més silenciós que existeix. En aquest procés, els dos personatges descobreixen el valor de l’amistat.
L’Alfred i l’Elisabet són dos joves primitius que viuen en un bosc. A la seva tribu tothom tragina uns sacs enormes plens d’objectes que els serveixen per fer-se entendre. Quan es troben, els van traient del sac fins que l’altre els entén. De vegades s’ajuden amb gestos o amb algun dibuix al terra, fet amb un branquilló. Però avui la comunicació els resulta molt difícil ….
Aquesta cantata té com a protagonista una de tantes famílies que es van exiliar després de la guerra civil. Els primers passos en una terra desconeguda i el trasllat a Veneçuela on el fill comença a estudiar música, tenint vagament present la música dels seus pares, la terra que va deixar enrere, fins poder recuperar la seva antiga cultura, la seva música i fusionar-la amb la nova en que ha estat educat . És així com entén que la identitat dels pobles no es regeix en la neteja ètnica.
L’obra d’aquest CD s’ha escrit per a celebrar el Xè aniversari de Cantània a L’Auditori. Abans de la cantata “Arion i el dofí” hi ha un petit text interpretat per tres actors que dibuixen una situació familiar de celebració dels 10 anys de la filla, que es diu Cantània. És interpretada per: piano, violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, clarinet, trompa, percussió, i els tres narradors que també canten. Tota l’obra acaba amb una cançó d’aniversari molt especial.
Hi ha un motí en un vaixell pirata. Fereixen el capità i des d’aleshores, no toca quarts ni hores. Els pirates, mentrestant, fan xerinola. De sobte, el capità s’adona del motí, però la seva reacció comporta, per un error culpa del lloro, que els pirates desmuntin el vaixell. Finalment, el capità torna a “tocar de peus a terra” i recupera el comandament, encara que el vaixell ja no sigui exactament un vaixell, sinó les quatre fustes que en queden.