L’Alfred i l’Elisabet són dos joves primitius que viuen en un bosc. A la seva tribu tothom tragina uns sacs enormes plens d’objectes que els serveixen per fer-se entendre. Quan es troben, els van traient del sac fins que l’altre els entén. De vegades s’ajuden amb gestos o amb algun dibuix al terra, fet amb un branquilló. Però avui la comunicació els resulta molt difícil ….
CRÈDITS:
Compositor musical: Enric Palomar
Text: Marius Serra
Aquesta cantata serà cantada per uns 25.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària a L’Auditori de Barcelona durant el mes de maig i juny de 2011 i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla.
Aquesta cantata té com a protagonista una de tantes famílies que es van exiliar després de la guerra civil. Els primers passos en una terra desconeguda i el trasllat a Veneçuela on el fill comença a estudiar música, tenint vagament present la música dels seus pares, la terra que va deixar enrere, fins poder recuperar la seva antiga cultura, la seva música i fusionar-la amb la nova en que ha estat educat . És així com entén que la identitat dels pobles no es regeix en la neteja ètnica.
L’obra d’aquest CD s’ha escrit per a celebrar el Xè aniversari de Cantània a L’Auditori. Abans de la cantata “Arion i el dofí” hi ha un petit text interpretat per tres actors que dibuixen una situació familiar de celebració dels 10 anys de la filla, que es diu Cantània. És interpretada per: piano, violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, clarinet, trompa, percussió, i els tres narradors que també canten. Tota l’obra acaba amb una cançó d’aniversari molt especial.
Hi ha un motí en un vaixell pirata. Fereixen el capità i des d’aleshores, no toca quarts ni hores. Els pirates, mentrestant, fan xerinola. De sobte, el capità s’adona del motí, però la seva reacció comporta, per un error culpa del lloro, que els pirates desmuntin el vaixell. Finalment, el capità torna a “tocar de peus a terra” i recupera el comandament, encara que el vaixell ja no sigui exactament un vaixell, sinó les quatre fustes que en queden.
L’alquimista i els seus quatre follets ajudants, treballen elaborant la coca de la felicitat. A un gran llibre de la fira del llibre vell del Passeig de Gràcia, descobreixen un capítol dedicat a la Pedra Filosofal. Es proposen trobar-la i mentre van resolent els enigmes que els planteja aquest text, van descobrint els elements que conformen la música: la melodia, el ritme, l’harmonia i la polifonia.
Val la pena fer-se gran? Reflexions i diàlegs entre el narrador, el públic i els cantaires sobre les avantatges i els inconvenients d’entrar a formar part del mon adult.
Els infants del món es reuneixen en assemblea per parlar de la pau i afavorir-la. I per entendre la pau, primer observen la guerra.
Kira i Jan, per salvar el seu pare d’un malefici, emprenen un viatge en el que coneixeran la realitat de moltes de les llengües minoritàries del món i la seva fràgil situació
La muntanya, els animals, les plantes, el mar,….. “La terra ens crida, veniu, veniu!. Salveu la vida, tot el que és viu!. La terra ens crida, no la sentiu?. Boscos, rius, vinyes…. salveu-los diu!”
Aquesta Cantània va ser la primera en que l’escola La Sardana va participar.