Un altre cop ens saturen els mitjans de comunicació amb els discursos dels candidats, que ocupen gran part del temps a desqualificar els rivals. Les promeses van a la baixa. Ja no se les creuen ni ells?

<embed src=”http://blip.tv/play/gY92xd1Ijdoy” mce_src=”http://blip.tv/play/gY92xd1Ijdoy” type=”application/x-shockwave-flash” width=”380″ height=”318″ allowscriptaccess=”always” allowfullscreen=”true”></embed>

[kml_flashembed movie=”http://blip.tv/play/gY92xd1ljdoy” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Henri Cartier-Bresson (22 d’agost de 1908 – 2 d’agost de 2004) va ser un cèlebre fotògraf francès considerat per molts el pare del fotorreportatge. Predicà sempre amb la idea d’atrapar l’instant decisiu, versió traduïda de les seves “images a la sauvette”, que vénen a dir “imatges d’amagat”. Es tractava, doncs, de posar el cap, l’ull i el cor en el mateix instant en el qual es desenvolupava el clímax d’una acció.

Al  llarg de la seva carrera, va tenir l’oportunitat de retratar a personatges de la mida de Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. També va cobrir importants moments, com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l’entrada triomfal de Mao Zedong a Pekín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar la Unió Soviètica després de la mort de José Stalin.

Va ser cofundador de l’agència Màgnum.

Amb la seva dona, la també fotògrafa Martine Frank, va crear, l’any 2000, una fundació encarregada de centralitzar les seves millors obres. Va morir el 2 de agost de 2004 a Cereste, al sudoest de França.

Per alguns, Cartier-Bresson és una figura mítica de la fotografia del segle XX. Un dels seus millors biògrafs (Pierre Assouline) l’anomenaria com « l’ull del segle ».

Aquí teniu un petit, però deliciós aperitiu. Si us agraden les fotografies de naturalesa, que no siguin les mateixes a que  ens tenen acostumats els professionals, us convidem a gaudir fent una ullada per l’àlbum de fotos de viatges fetes per la Núria i el Pepe.

Aviat començarem a omplir aquest espai.

Paciència.