Prumèr tèxte deth cors 2010-2011

RESUM DE LA HISTORIA DE ROMA FINS A AUGUST
Urbem Romam a principio reges habuerunt; libertatem et consulatum L. Brutus instituit. Pompeii Crassique potentia in Caesarem cessit, Lepidi atque Antonii arma in Augustum, qui cuncta* discordiis ciuilibus fessa sub imperium accepit. Populi Romani res prosperae uel aduersae a claris scriptoribus memoratae sunt. (Tàcit, Annals, 1,1)

Comença l’excavació per trobar el temple romà d’August sota la catedral de Tarragona (I)

Sota la direcció de tres arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Capítol de la Catedral s’ha iniciat la primera fase de l’excavació de l’eix axial de la Catedral de Tarragona on, segons les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2007, podria trobar-se el temple d’August, un temple de culte a aquest emperador romà que s’hauria construït el segle I després de Crist. De moment s’ha pogut constatar que el paviment de la catedral és l’original i data del segle XIV. Això significa que no hi ha contaminació de la zona a partir d’aquesta data i fa augmentar les expectatives dels arqueòlegs. Les feines s’allargaran fins al 31 de juliol.
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
delCamp.cat
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
delCamp.cat

Segons els historiadors, la Tarragona romana li deu molt a l’emperador August gràcies al qual Tarraco es va convertir en la capital de la província Hispania Citerior i va viure un període d’eclosió econòmica i política. August va viure dos anys a Tarragona i l’any 15 després de Crist s’hauria demanat permís al seu successor, l’emperador Tiberi, per construir-li un temple de culte.

Aquest temple pagà és una de les peces claus que falten al trencaclosques de la Tarraco Romana. Així ho ha destacat Imma Teixell, una de les arqueòlogues que dirigeix la primera fase de l’excavació de la catedral de Tarragona, sota la qual, després de molts anys de treballs i d’estudis, i segons les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2007, podria trobar-se aquest buscat temple.

Aquestes prospeccions van detectar una profunda alteració geofísica, d’uns 27 metres d’amplada, uns 35 metres de longitud i un gruix oscil·lant d’entre dos i tres metres, que s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple. Per això, com explica Teixell, aquesta primera excavació, que acabarà el 31 de juliol aproximadament, ha de servir per corroborar o desmentir si existeix sota la catedral part d’algun tipus d’estructura que pogués ser el temple pagà.

Als treballs hi col·laboren diverses estudiants d’arqueologia de l’ICAC i de la UAB, i està dirigida per Teixell, arqueòloga municipal de Tarragona, Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC, i Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense. També hi participen dibuixants, topògrafs, fotògrafs, i estan preparats alguns reforços per si ho requereix algun tipus de troballa. Tota la feina feta es pot seguir a través d’un blog que ha posat a disposició la revista ‘Sapiens’.

Els primers treballs perimètrics es van fer aquest dilluns i, durant dos dies, es van enretirar les lloses de la pavimentació de l’eix axial de la catedral tarragonina, una feina més dura del que s’havia previst en un principi i que es va allargar dues jornades. Per això no ha estat fins aquest divendres que han començat les excavacions arqueològiques.

En aquests tres dies s’ha pogut constatar que la pavimentació de la catedral és l’originària del segle XIV, quan es va construir. Això significa que en cas que el temple d’August es trobés sota aquestes lloses, no hi hauria hagut cap contaminació més enllà de la data de construcció del temple religiós. ‘Aquesta informació no es coneixia i això ens fa tenir unes expectatives molt altes’, ha dit Teixell.

font: delcamp.cat

Quin poemet més … aquest de l’ “arcaic” Alcmà

Davall trobareu el fragment d’un dolcíssim poema escrit en bella grafia i bella llengua.

εὕδουσι δ’ ὀρέων κορυφαί τε καὶ φάραγγες
πρώονές τε καὶ χαράδραι
φῦλά τ’ ἑρπέτ’ ὅσα τρέφει μέλαινα γαῖα
θῆρές τ’ ὀρεσκώιοι καὶ γένος μελισσᾶν
καὶ κνώδαλ’ ἐν βένθεσσι πορφυρέας ἁλός·
εὕδουσι δ’ οἰωνῶν
φῦλα τανυπτερύγων.

Alcmà, 89PD/58D

Retrats culinaris des de l’antiguitat mateixa

Fragment del sopar de Trimalció descrit per Petroni al Satiricó.

Encara no sabíem a on adreçar les nostres suposicions, quan fora del menjador s’alçà una gran cridòria, i vet aquí que uns gossos laconis es posaren a córrer fins i tot al voltant de la taula. Seguidament portaren una safata on hi havia un senglar de primera magnitud i, a més, cofat amb un pil·li. Dels ullals li penjaven dos cistells de palma, l’un curull de dàtils frescos i l’altre de secs. Uns garrins petitons, fets de pasta dura i col·locats a l’entorn de la bèstia com si li pengessin de les mamelles, donaven a entendre que es tractava d’una truja de senglar. […] Per trinxar el senglar, […] un barbut gegantí, amb calçols ben cenyits a les cames […] desembeinà un ganivet de caça i l’enfornà amb força al costat del senglar; del trau eixiren volant uns tords.

Petroni, El Satiricó. Traducció de Josep M. Pallàs.
Edicions dels Quaderns Crema 1988.
Font