Si voleu conèixer una mica i posar a prova els vostres coneixements de la Tarraco romana, seguiu l’enllaç que davall trobareu i … Ja me’n dareu el feedback. Si teniu problemes, no dubteu a fer-m’ho saber.

L’enllaç aracniogràfic:

http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=191

Qu’agegatz un bon pònt!

Tal i com hem dit en acabar avui la classe, és feina vostra acabar-ne la lectura. Ara que ja l’haureu llegit, us proposo que féu servir el bloc per a intercanviar idees, dubtes, matisos, aclariments, …, al voltant del mite llegit. Els comentaris seran la via de comunicació. La participació serà valorada, sempre i quan segueixi uns criteris de correcció, respecte, rigorositat. Cada nova informació que aporteu cal que vagi acompanyada de l’enllaç on localitzar-la (allò que podem anomenar aracniografia inter nos).
A més a més, us proposo que, si no aneu molt carregats de feina i voleu sumar més puntets cara l’avaluació trimestral, m’envieu en un document en format .pdf una petita recerca al voltant del mite del diluvi universal en d’altres civilitzacions. Poseu-me el nom vostre com a encapçalament del document.
Si teniu cap qüestió… pregunteu.

Post Scriptum: Indiqueu qui sou en fer els comentaris!!!!!!!!!

Aguest ei eth següent tèxte entà tradusir. Vos la è dividida per setmanes.

Seccion I
Proca deinde regnat. Is Numitorem atque Amulium procreat, Numitori, qui stirpis maximus erat, regnum vetustum Silviae gentis legat. Plus tamen vis potuit quam voluntas patris aut verecundia aetatis: pulso fratre Amulius regnat. Addit sceleri scelus: stirpem fratris virilem interemit, fratris filiae Reae Silviae per speciem honoris cum Vestalem eam legisset perpetua virginitate spem partus adimit.

Seccion II
Sed debebatur, ut opinor, fatis tantae origo urbis maximique secundum deorum opes imperii principium. Vi compressa Vestalis cum geminum partum edidisset, seu ita rata seu quia deus auctor culpae honestior erat, Martem incertae stirpis patrem nuncupat. Sed nec di nec homines aut ipsam aut stirpem a crudelitate regia vindicant: sacerdos vincta in custodiam datur, pueros in profluentem aquam mitti iubet.[…]

Seccion III
Vastae tum in his locis solitudines erant. Tenet fama cum fluitantem alveum, quo expositi erant pueri, tenuis in sicco aqua destituisset, lupam sitientem ex montibus qui circa sunt ad puerilem vagitum cursum flexisse; eam submissas infantibus adeo mitem praebuisse mammas ut lingua lambentem pueros magister regii pecoris invenerit.

T.Livi, Ab urbe condita, I, 3-4