A l’enllaç aquest podreu trobar el programa de la Tarraco Viva d’ enguany. Si voleu anar directament al web de l’organització, guaiteu el següent enllaç: Tarraco Viva.

Si us hi podeu escapar amb la família, paga la pena baixar-hi, veure les “performances” que s’hi exhibeixen i aprofitar per tastar alguna de les menges romanes que els restauradors de la ciutat de Tarragona recreeen per a paladars moderns.

Ite et gaudete!!!!

Ja sabeu que podeu dar-ne el “feed-back”! No us talleu, l’espai és obert a la bona voluntat i a les aportacions.

L’altre Olimp. Els Pirineus a l’antiguitat
Des del 29 de gener al 16 de maig de 2010

Organitzada a partir de l’exposició “Marbres, hommes et dieux. Vestiges antiques des Pyrénées centrales” –que el Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse va presentar a Toulouse del 5 de juliol de 2008 a l’1 de març de 2009– es presenta a Tarragona ampliada i complementada amb peces d’aquesta part dels Pirineus, amb la intenció de fer una reflexió sobre la importància dels Pirineus més que com una frontera, com un lloc de trobada, de mestissatge ètnic i cultural, com un traçat d’unió, més que com una separació entre dos móns –l’ibèric i el gal–, organitzats de manera diversa.

L’estudi de la rica col·lecció d’ares votives del Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse va ser l’origen d’aquesta exposició. Aquests altars tallats en marbre contenen sovint una inscripció que menciona el nom d’una divinitat i el de la persona que ha realitzat l’ofrena.

Molt nombroses als Pirineus centrals a causa de la proximitat de las pedreres de marbre, les ares votives ens permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió durant l’època romana i ens condueixen a l’encontre d’una població pirenaica multicultural, impregnada de tradicions locals i de cultura llatina. Una font d’informació per a l’estudi de les religions antigues però, també, per al coneixement de l’entorn social, econòmic i lingüístic de la població dels Pirineus en època romana.

http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/oc/diversitat/diversitat/llengues_europa.jsp

Descobreixen un jaciment amb restes romanes ‘sota’ el Segarra-Garrigues
Excavació a Tàrrega després de la troballa per les obres del canal principal

Els treballs de construcció del Segarra-Garrigues entre Tàrrega i el Talladell han destapat un jaciment de més d’una hectàrea de superfície en què un equip d’arqueòlegs afirma haver trobat restes de l’època romana i fins i tot de la ibera. Les obres del canal s’han aturat en aquest punt, però, quan falta un informe de la conselleria de Cultura, Acuaebro, empresa estatal responsable, afirma que els treballs no quedaran afectats.

Entre altres elements, s’hi han trobat sitges i tres cases.

L’equip d’arqueòlegs ha treballat en el jaciment de la Rosella durant uns mesos.

Les obres del Segarra-Garrigues han posat al descobert a Tàrrega un jaciment que l’equip arqueològic encarregat de l’excavació ha datat en èpoques ibera i romana (concretament, dels segles II aC a l’I dC). El jaciment ocupa més d’una hectàrea. Durant uns sis mesos, un equip de 20 persones entre arqueòlegs i operaris s’ha ocupat d’excavar i documentar aquest jaciment, anomenat la Rosella. El responsable de l’excavació, Enric Tartera, va explicar que la intervenció s’ha portat a terme a la zona directament afectada pel pas del Segarra-Garrigues. Els treballs han fet que Acuaebro paralitzi les obres d’aquesta zona, situada just a l’inici del quart tram del canal, i a seguir els treballs uns centenars de metres més enllà. Segons Tartera, ara la Generalitat haurà de decidir si es protegeix o no el jaciment. Malgrat tot, l’afectació a les obres serà mínima o nul·la, segons van confirmar fonts d’Acuaebro, ja que al lloc se situa un aqüeducte que evitarà les restes al passar per sobre del jaciment. Entre les troballes s’ha de destacar una premsa d’oli d’època romana; àmfores, vaixella de taula, de cuina i estris de treball. També s’han excavat tres cases d’estructura complexa i al costat d’aquestes diverses sitges per emmagatzemar gra. El Museu Comarcal de Tàrrega tenia constància d’aquest jaciment, si bé mai s’havia excavat en profunditat i se’n desconeixia l’estat de conservació.
Retorn de rebuts

El jaciment pot datar-se entre els segles II abans de Crist i I dC. Les restes tenen empremtes romanes i també iberes.

x. santesmasses | tàrrega

Referència:
http://www.segre.com/comarques/detall-comarques/article/descobreixen-un-jaciment-amb-restes-romanes-sota-el-segarra-garrigues/902/