Sota la direcció de tres arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Capítol de la Catedral s’ha iniciat la primera fase de l’excavació de l’eix axial de la Catedral de Tarragona on, segons les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2007, podria trobar-se el temple d’August, un temple de culte a aquest emperador romà que s’hauria construït el segle I després de Crist. De moment s’ha pogut constatar que el paviment de la catedral és l’original i data del segle XIV. Això significa que no hi ha contaminació de la zona a partir d’aquesta data i fa augmentar les expectatives dels arqueòlegs. Les feines s’allargaran fins al 31 de juliol.
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
delCamp.cat
Algunes alumnes de l’ICAC i de la UAB participen en la primera fase d’excavació de la catedral de Tarragona on es busca el temple d’August.
delCamp.cat
Segons els historiadors, la Tarragona romana li deu molt a l’emperador August gràcies al qual Tarraco es va convertir en la capital de la província Hispania Citerior i va viure un període d’eclosió econòmica i política. August va viure dos anys a Tarragona i l’any 15 després de Crist s’hauria demanat permís al seu successor, l’emperador Tiberi, per construir-li un temple de culte.
Aquest temple pagà és una de les peces claus que falten al trencaclosques de la Tarraco Romana. Així ho ha destacat Imma Teixell, una de les arqueòlogues que dirigeix la primera fase de l’excavació de la catedral de Tarragona, sota la qual, després de molts anys de treballs i d’estudis, i segons les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2007, podria trobar-se aquest buscat temple.
Aquestes prospeccions van detectar una profunda alteració geofísica, d’uns 27 metres d’amplada, uns 35 metres de longitud i un gruix oscil·lant d’entre dos i tres metres, que s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple. Per això, com explica Teixell, aquesta primera excavació, que acabarà el 31 de juliol aproximadament, ha de servir per corroborar o desmentir si existeix sota la catedral part d’algun tipus d’estructura que pogués ser el temple pagà.
Als treballs hi col·laboren diverses estudiants d’arqueologia de l’ICAC i de la UAB, i està dirigida per Teixell, arqueòloga municipal de Tarragona, Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC, i Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense. També hi participen dibuixants, topògrafs, fotògrafs, i estan preparats alguns reforços per si ho requereix algun tipus de troballa. Tota la feina feta es pot seguir a través d’un blog que ha posat a disposició la revista ‘Sapiens’.
Els primers treballs perimètrics es van fer aquest dilluns i, durant dos dies, es van enretirar les lloses de la pavimentació de l’eix axial de la catedral tarragonina, una feina més dura del que s’havia previst en un principi i que es va allargar dues jornades. Per això no ha estat fins aquest divendres que han començat les excavacions arqueològiques.
En aquests tres dies s’ha pogut constatar que la pavimentació de la catedral és l’originària del segle XIV, quan es va construir. Això significa que en cas que el temple d’August es trobés sota aquestes lloses, no hi hauria hagut cap contaminació més enllà de la data de construcció del temple religiós. ‘Aquesta informació no es coneixia i això ens fa tenir unes expectatives molt altes’, ha dit Teixell.
font: delcamp.cat