Fragment del sopar de Trimalció descrit per Petroni al Satiricó.

Encara no sabíem a on adreçar les nostres suposicions, quan fora del menjador s’alçà una gran cridòria, i vet aquí que uns gossos laconis es posaren a córrer fins i tot al voltant de la taula. Seguidament portaren una safata on hi havia un senglar de primera magnitud i, a més, cofat amb un pil·li. Dels ullals li penjaven dos cistells de palma, l’un curull de dàtils frescos i l’altre de secs. Uns garrins petitons, fets de pasta dura i col·locats a l’entorn de la bèstia com si li pengessin de les mamelles, donaven a entendre que es tractava d’una truja de senglar. […] Per trinxar el senglar, […] un barbut gegantí, amb calçols ben cenyits a les cames […] desembeinà un ganivet de caça i l’enfornà amb força al costat del senglar; del trau eixiren volant uns tords.

Petroni, El Satiricó. Traducció de Josep M. Pallàs.
Edicions dels Quaderns Crema 1988.
Font