Barcelona obre al públic la seva primera ‘domus’ romana
1. • El Museu d’Història recupera una casa del segle IV i la incorpora a la ruta sepulcral
2. • L’espai també manté sis sitges medievals alçades durant el segle XIII
Una arqueòloga treballa en el nou jaciment romà de Barcelona. Foto: SERGIO LAINZ
Una arqueòloga treballa en el nou jaciment romà de Barcelona. Foto: SERGIO LAINZ
HELENA LÓPEZ
BARCELONA
«Barcelona ja té domus». Amb aquestes paraules –i amb una satisfacció evident a la cara– va presentar ahir Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) el nou espai de l’equipament al carrer de la Fruita, número 2, just darrere de la plaça de Sant Jaume. No en va és el primer casalot –domus– romà rescatat i obert al públic a la capital catalana, i que servirà per culminar la ruta sepulcral romana que comença en el també nou espai museístic de la plaça de la Vila de Madrid. El nou centre obrirà demà, coincidint amb el dia de Sant Jordi, i l’entrada serà gratuïta fins al pròxim 31 de maig.
A més de la sorprenentment ben conservada domus del segle IV, la nova instal·lació cultural de Ciutat Vella ofereix al visitant l’oportunitat d’observar en primera persona sis sitges medievals que van ser construïdes entre els segles XIII i XIV sobre l’antiga casa. Així, gràcies a un encertat joc de llums, el visitant pot realitzar dues visites en una i saltar 10 segles prement només un interruptor, que el fa passar del llac del jardí d’una de les domus més importants de Bàrcino –tant per la seva estratègica ubicació com per les seves dimensions, que no són gens menyspreables– a la Barcelona medieval, a través d’un dels punts forts dels jueus de la Barcelona medieval: el comerç.
«Aquest nou espai ofereix als barcelonins [i als visitants] dos aspectes fins ara inaccessibles», explica. És a dir, a partir de demà serà més fàcil imaginar on i com vivien els ciutadans (els ciutadans acabalats, és clar) a la Barcelona del segle IV i com comerciaven els jueus molt més endavant, al XIV.
El valor afegit d’aquesta instal·lació –un nou centre patrimonial de primer ordre, com el descriu Roca–, és precisament això. Que és capaç de sobreposar-se al gran repte de l’arqueologia, camp destructiu per naturalesa. Conviuen en un mateix jaciment vestigis de la Bàrcino romana i restes d’un casalot del Call. «Normalment en l’arqueologia cal elegir. Et quedes en una època o segueixes cavant [i destruint]. El que té de magnífic aquest espai és que permet veure la diacronia. De la domus als magatzems medievals del Call. I fins i tot més lluny, mirant cap amunt i veient les bigues de la Casa Morell, construïda el 1851», explica Roca.
LES PRIMERES TAVERNES DEL GÒTIC / De l’època romana se’n conserven part de les estructures i la decoració d’un conjunt que està format per una residència senyorial i tres establiments comercials –coneguts com a tabernae–, ubicat molt a prop de l’antic fòrum romà, el centre neuràlgic de Bàrcino.
Del casalot medieval se n’han recuperat sis sitges de grans dimensions, que probablement havien de formar part de l’alfòndec, la instal·lació del Call que acollia els mercaders i els seus productes.
Així, a partir d’ara, la visita urbana a la història de Bàrcino i al patrimoni romà incorporat a la ciutat contemporània que el MUHBA posa en pràctica des que es va obrir el centre de la Vila de Madrid, afegirà una visió més completa, amb la nova instal·lació al carrer de la Fruita, de la mateixa manera que guanyaran les visites programades al Call jueu, que també sumaran la inspecció a aquestes sitges monumentals.
La Casa Morell, edifici que té a sota aquest jaciment, és propietat de la Generalitat i acull dependències de la institució.
Enllaç a la font: El Periódico de Catalunya