Un petit homenatge a Joana Raspall i Juanola.
Gran persona, dedicada de cor a mantenir viva la nostra llengua i que ha acostat de manera tan senzilla i bonica, la poesia als infants. Gràcies Joana, per la seva abnegada feina!
Cliqueu damunt, per llegir la notícia sencera a l’Ara, o veure com parla d’ella mateixa i la seva feina, al 324.cat i al vídeo de sota.
I tal com demanen els seus familiars, llegim un poema seu “La Bicicleta”
O bé l’escoltem de la seva veu. Fixeu-vos com ens explica perquè va crear-lo…
La bicicleta
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
– Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
– Mira quines rodes
té aquella d’allà!
– Parles d’una moto!
No et pots comparar!
Per cert fa uns dies també va morir un personatge històric Nelson Mandela als 95 anys. Va ser l´expresident de la República Sud-africana va estar 5 anys en una presó de cinc metres cúbics. També va lluitar contra el sida.(Per cert no ho he mirat de la viquipèdia) 🙂 😉
Molt bé, Daniel. M’agrada que estiguis al dia sobre el que passa al món.
Te m’has avançat, haig de fer un article sobre ell a L’ultim la para.;)
Pobre Joana Raspall 🙁
Pobre per què? Jo crec que amb 100 anys, ella estava satisfeta del que havia pogut fer a la seva vida. Pobres nosaltres, que la trobarem a faltar…
Bueno, si, però era per dir alguna cosa jijiji 🙂 😉