…és l’Empordà

Joan Maragall i Enric Morera van fer aquesta sardana.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B59GeILtmlY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Coral Knoc College

L’Empordà (sardana)

Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar,
s’obre una plana riallera,
és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s’hi va,
tot és camí, tot és drecera
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà,
salut, palau del vent,
portem al cor content
una cançó!

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es ‘nirà fent de germanor
una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena:
ell canta el dematí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: -Pastor, me fas neguit-.
Canta el pastor: – Me fas neguit, sirena-.
-Si sabessis, el mar com és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!

-Si baixessis, series mon marit!
-Si pugessis, ma joia fóra plena!

La sirena es feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:

Fou l’Empordà.

 

 

El meu país és molt petit

Jordi Serra canata EL MEU PAÍS de Lluís Llach

 

 

 


[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zEPqkzjbQL0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

 

 

 

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

 

 

 

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

 

 

 

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

 

 

 

(Lluís Llach)