I remenant entre la meva memòria significativa de llarg plaç he retrobat records… Records de sentits:
- Memòria auditiva: la meva cançó preferida per anar a dormir, Soy el enano saltarín, salto que salto me voy a dormir… I ma mare deu tenir la culpa que al metro i mig em plantés, per continuar sent tota la vida una enana saltarina!
- Memòria visual: qui ha oblidat els dibuixos de David, el gnomo? Si estava condemnada a no créixer gaire jo! A més va haver un temps que fins i tot em van dir Elisa, sort que no va tenir gaire durada…
- Memòria tàctil: el pèl que encara queda per casa meva de les jaquetes d’angorina que ens posaven a mi i a la meva germana el dia de la Palma!!! I després que mai em van deixar tenir un gos a casa pel pèl… i no sé perquè en volia un, si a mi els gossos sempre m’han fet por…
- Memòria olfactiva: l’olor de xocolata desfeta de diumenges… qui tornés a tenir diumenges de xocolata!!!
- Memòria gustativa: el gust dels caramels de la vaca que ríe!!! jejejejeje que se n’ha fet de la vaca que ríe? La van sacrificar per vaca boja, potser?
I dedicat als nascuts al ’82 i rodalies… que visqui sempre la memòria d’infant!!!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GN_pxhjytgI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
