El pomeró

A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.

Sota l’ombreta “qu’hi” fa
hi reposem una estona.
Pomeró, bon pomeró.
Sols de veure’ns ja tremola.

No tremolis pomeró,
que no et tocarem cap poma.
Senyor mestre ens ha ensenyat
a respectar el que no és nostre.

I a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça.