La fadrina va a la font

La fadrina en va a la font
a buscar un cantiret “d’aiga”,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tralara, tralara, tralaralalà.

Al passar de prop del molí
troba algú que l’esperava,
troba el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.
Tralara, tralara, tralaralalà.

Si em “donguessis” un clavell
jo te’n tornaria un altre.
Quan arriba de la font
la botzina i “la sa mare” (?)

– Molt trigaves a tornar.
– És que la font que a penes raja.
– Molt despentinada vas!
– És el vent que m’ha escabellat!

– Molt enfarinada véns!
– És la pols que aixeca l’aire.
– Jo no en veig que en faci vent
ni que en “‘xequi” pols tan blanca!
– Aquí a dalt pot ser que no…
però allà baix fa un altre oratge.
Tralara, tralara, tralaralalà.