El mariner

A la vora de la mar
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina.

Quan en està a mig brodar
li manca seda;
en veu venir un mariner
quina nau mena.

–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ?

–Vermelleta la vull jo,
que és millor seda, que és millor seda.
La donzella entrà a la nau,
trià la seda.

Amb el cant del mariner
s’ha dormideta,
quan allà s’ha despertat
ja no en veu terra.

La nau és en alta mar,
pel mar navega.
–Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra.

–Això si que no ho faré,
que heu de ser meva;
De tres germanes que som,
sóc la més bella.

L’una es casada amb un Duc,
l’altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera.

–No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei
de l’Anglaterra.