La puntaire

A la voreta del mar
l’Ignès se’n va a treballar
quan l’alba apunta
i plorant amb dol sens fi
va mullant el coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
que sempre en son tendre cor
dolça esperança.
Son plorar és amarg i ardent,
no és pas d’arrepentiment
És d’enyorança.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d’Arenys de Mar
en sa promesa;
la pobresa el va espordir
i a Amèrica va partir
cercant riquesa.