Llop de mar

Amb setanta anys a l’esquena,
la pipa sempre a flor del llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar se passeja un avi.

Tota la vida “luchant” per les ones,
amb son bastó caminant a l’atzar,
contemplant la nit serena,
se passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramuntana,
inflaven les veles “de un” vell bergantí,
ja en veia passar el pal de “masana”,
cridava ben fort: el mar n’és per mi.
I ara que ja és vell i el vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys,
“domés” va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.