En Pasqual

El meu Pascual vesteix del tot original
i, per “lo” tant, em crida l’atenció,
per “contempla’l” tothom en surt “en el” portal
perquè en Pasqual fa sensació.

Els pantalons color de molsa,
porta botines extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un “sobre-todo” amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i el barret de costat,
de color verd, que és el que em perd.
I en porta un gec, cata-cric, cata-crec,
un gec d’astracant pelut, ribetat de vellut
i a l’hermilla duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal.

Porta la camisa amb la petxera de xarol
i un girasol en porta al trau el noi.
Una bufanda amb un serrell que és desastrós
que li serveix d’espolsadors.

Amb “xemineia” fuma el puro
i amb salfumant se’n renta els peus.
Porta un rellotge que és de suro
i al dit un “sello” però de correus.

Elàstics…