Les caramelles

Al cel brillaven milers d’estrelles,
era de Pasqua l’hermosa nit
i el vent llençava les Caramelles,
cançons alegres dintre el “borgit”.

Quan el meu nòvio que era el solista
de l’Aliança del Poble Nou,
sèrio li deia ser un bell artista,
cantava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó,
les dolces notes d’eixa cançó:

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un roig diví!
Que n’és tan gran l’estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi, soleta amb mi!