L’Empordà

Cap a la part del Pirineu,
vora el serrat i arran del mar,
sobre una plana riallera,
és l’Empordà!
Dieu, companys, per “un” hi aneu?
digueu, companys, per “un” s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà!
Salut, palau del vent!
Porteu el cor content i una cançó !
Els aires s’alçaran,
Els cors penetraran,
penyora nostre fent de germanor
una cançó !

Dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre el mar hi ha la sirena.
Ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor me’n fas neguit”
Canta el pastor: “Me’n fas neguit, sirena”.

“Si veiessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
“Si baixessis, series mon marit!”
“Si en pugessis, ma joia fóra plena!”
Laralà, laralà.

La sirena se feu un xic ençà,
feu un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
de l’amor plantaren una cabanya:
és l’Empordà !