AQUESTA SETMANA ESTEM D’ANIVERSARIS! DURANT LES VACANCES EL MATEU VA FER 6 ANYS I HO VÀREM CELEBRAR EL DIA 10, JUST EL PRIMER DIA DESPRÉS DE VACANCES. L’ENDEMÀ, L’11, VA SER L’ANIVERSARI DEL KAI I, AVUI, L’ANIVERSARI DE L’ABRIL.
PER MOLTS ANYS! QUE EN FEU MOLTÍSSIMS MÉS.
MIREU QUE BÉ QUE ESTEM
L’últim dijous del trimestre vàrem celebrar la FESTA DEL COMPOSTADOR perquè l’havíem omplert fins dalt amb l’ajuda de tothom. Segur que pel proper curs sí que tindrem bon compost per l’hort!.
Per la festa calia fer alguna cosa de menjar o beure per convidar tothom, nosaltres vàrem decidir fer PA AMB OLI I COLACAO. El dia abans vàrem fer la llista de tot el que feia falta, la Carme va comprar l’oli i el cacau i la Queralt, esclar, va dur el pa. El dijous, amb les mans ben netes, va ser l’hora de cuinar. Vigilant de no tacar-nos amb el setrill i posant cacau al pa, ni poc ni molt, vàrem fer un esmorzar de primera. Ens va sortir tan bo que no en va quedar ni una engruna!
EL DIMARTS, 28 DE FEBRER ELS NENS I LES NENES DE TERCER I QUART VAN VENIR A LA NOSTRA CLASSE. SABEU PER QUÈ?
DONCS PERQUÈ HAN DE COMENÇAR UN PROJECTE SOBRE L’ÈPOCA MEDIEVAL I VAN SABER QUE NOSALTRES HAVÍEM FET UN PROJECTE DELS CASTELLS I, PER TANT, JA SABÍEM COSES SOBRE EL QUE ELLS HAN D’ESTUDIAR. VAN VENIR A ESCOLTAR-NOS MENTRE ELS ANÀVEM EXPLICANT TOT EL QUE SABEM.
NO US PENSEU QUE ÉS FÀCIL. VAM HAVER DE TORNAR A RECORDAR I ORDENAR EL QUE SABÍEM PER PODER EXPLICAR-HO BÉ. ENS FEIA UNA MICA DE VERGONYA PARLAR DAVANT DE MÉS DE 40 PERSONES! VAM ASSAJAR DE PARLAR UNA MICA ALT, PERÒ SENSE CRIDAR, I A POC A POC PERQUÈ ENS ENTENGUESSIN BÉ. TAMBÉ VAM PREPARAR LA CLASSE PERQUÈ POGUÉS SEURE TOTHOM.
ENS VAN ESCOLTAR I DESPRÉS ENS VAN FER PREGUNTES, ALGUNES LES SABÍEM I D’ALTRES NO. VAM QUEDAR QUE QUAN ACABIN, ELLS ENS VINDRAN A EXPLICAR EL QUE HAN APRÈS.
HO VÀREM FER TAN BÉ QUE LA SÍLVIA I LA VERO ENS VAN FELICITAR!
MIREU, MIREU
Hem llegit el conte El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. La Vella Quaresma fa estar sense riure ni menjar, només un rosegó de pa, a tot el poble durant tantes setmanes com cames té. Sorpresa, no en té dues sinó SET! Ens va semblar molt i vàrem decidir comptar quants dies són set setmanes. És difícil i vàrem necessitar dues sessions.
Ens vàrem dividir en dos grups. Un grup tenia clar que el número set era important i va començar a fer sets de plastilina. El següent dia van canviar d’estratègia, en l’horari amb tots els dies de la setmana van d’anar comptant. Va ser complicat no perdre’s i comptar-ho set vegades, ho vàrem solucionar fent creus en un full i quan n’hi van haver set, ja havíem comptat les set setmanes.
L’altre grup va decidir fer boles de plastilina per comptar dies però van acabar fent cargols perquè són més bonics. El difícil era saber quants cargols calia fer. A la sessió següent es van organitzar, calia fer files de set cargols, i fer set files!
Ens vàrem explicar els uns als altres com ho havíem comptat.
Al final vàrem necessitar una mica d’ajuda per comptar fins a 49. Llavors ho vàrem marcar al calendari. UUUf, més d’un mes sense riure ni menjar, només un rosegó de pa!
Conclusió: SORT QUE NO VIVIM EN AQUELL POBLE!
El divendres 17 de febrer vam fer, per fi, la sortida a la Fundació Tàpies de Barcelona. En teníem moltes ganes, perquè la vam haber d’endarrerir per culpa de la nevada.
Dos autocars ens van dur fins ben bé al davant de la porta del Museu, perquè poguéssim entrar-hi de seguida. Allà ja ens esperaven unes monitores, que ens van acompanyar tota l’estona. Ens van explicar la vida de l’Antoni Tàpies, que era molt interessant. També ens van ensenyar algunes de les seves pintures i escultures i ens van dir com les havia fet. El que més ens va agradar va ser el seu Mitjó gegant.
Després de la visita, vam anar a un parc d’allà a prop, on vam poder dinar i jugar una estona abans de tornar a pujar a l’autocar per anar cap a casa.
Ara ja estem preparats per iniciar tota una pila d’activitats molt engrescadores a l’escola.
El passat dijous dia 16 de febrer vam acabar la tarda d’una manera una mica especial.
Els nens i nenes de l’espai d’art van acabar unes màscares en les que havien estat treballant tota la setmana. Totes eren de lleó, així que se’ls va acudir de cantar la cançó de “El lleó no em fa por”.
Van anar passant per tota la resta d’espais i vam decidir trobar-nos tots abans de marxar al vestíbul per sentir-los cantar.
I ens va agradar tant la seva cançó que ens vam animar, ens vam pintar tots la cara com un lleó, i vam tornar-la a cantar però aquest cop tots alhora.
Ens ho vam passar molt bé!
QUINA IL·USIÓ, HA NEVAT! ENS HA QUEDAT UN PATI BEN BLANC. HEM SORTIT A JUGAR AMB LA NEU BEN ABRIGATS, AMB ELS JERSEIS, ELS GUANTS, ELS GORROS I L’ANORAC CORDAT FINS DALT DE TOT. HEM FET GUERRA DE BOLES, ENS HEM REBOLCAT, HEM FET UN NINOT… ENS HEM ESTAT UNA BONA ESTONA PERQUÈ AIXÒ NO ÉS UNA COSA QUE PASSI SOVINT. PERÒ QUAN JA AGAFÀVEM FRED, HEM ENTRAT A L’ESCOLA. SORT QUE LA CALEFACCIÓ ANAVA I HEM POGUT EIXUGAR ELS GUANTS I ELS ANORACS. HA ESTAT UN MATÍ PER RECORDAR.
El dia 2 va ser l’aniversari de la Queralt, és la primera de la classe que fa 6 anys!
Amb això ja està contenta però encara li faltava una sorpresaper estar-ho més, en llevar-se va veure que havia nevat. Això sí que és un bon regal! Mireu quina cara de felicitat que fa ella i tothom!