Aquest matí han vingut els nens i nenes de la classe de quart i ens han dit que teníem pugó a les faves. Com que ells també n’havien plantat hem decidit buscar junts una solució. Entre el que ja sabem nosaltres i el que ens ha dit el Josep M. hem fet un tractament per atacar el pugó. Hem barrejat un litre d’aigua i un raget de sabó dels plats. Li hem tirat a tots els ulls de les plantes i, esperem que se solucioni. Mireu com treballem plegats.
HEM APRÈS LA POESIA QUE VA ESCRIURE EL MIQUEL MARTÍ I POL PARLANT DEL PA AMB MANTEGA. ERA UN LLAMINER PERQUÈ N’HA ESCRIT UNA PILA QUE PARLEN DE COSES BONES PER MENJAR.
DINS DE LES ACTIVITATS DE SANT JORDI, HEM ANAT A EL PATINET A RECITAR POEMES, NOSALTRES ELS HEM RECITAT AQUESTA I UNA DE SANT JORDI. ENS VA SORTIR TAN BÉ QUE ENS MEREIXÍEM UN BON ESMORZAR I, ESCLAR, EL MILLOR ÉS EL PA AMB MANTEGA.
EL PA TORRAT I LA MANTEGA
SOLEN ANAR SOVINT PLEGATS
I ENS ELS MENGEM DE BONA GANA
MOLT MÉS SI SÓN BEN ENSUCRATS.
TENEN UN GUST QUE EN BARREJAR-SE
RESULTA ENCARA MÉS PLAENT,
TANT ÉS AIXÍ QUE CADA DIA,
EN MENJA ARREU QUI SAP LA GENT.
PER ESMORZAR VAN DE PRIMERA
JA NO CAL DIR PER BERENAR
I A TOTES HORES SEMPRE DONEN
PLAER COMPLET AL PALADAR.
MIREU QUINS EXPERTS EN FER ESMORZARS! MENTRE SUCÀVEM EL PA I ANÀVEM MENJANT SE SENTIEN COSES COM AQUESTES:
– a mi ‘agrada amb molt sucre
– jo no ho havia provat mai
– MMMMM! És tan bo que ara en menjaré sempre
– avui els faré el berenar al papa i a la mama
AQUESTA SETMANA ESTEM D’ANIVERSARIS! DURANT LES VACANCES EL MATEU VA FER 6 ANYS I HO VÀREM CELEBRAR EL DIA 10, JUST EL PRIMER DIA DESPRÉS DE VACANCES. L’ENDEMÀ, L’11, VA SER L’ANIVERSARI DEL KAI I, AVUI, L’ANIVERSARI DE L’ABRIL.
PER MOLTS ANYS! QUE EN FEU MOLTÍSSIMS MÉS.
MIREU QUE BÉ QUE ESTEM
L’últim dijous del trimestre vàrem celebrar la FESTA DEL COMPOSTADOR perquè l’havíem omplert fins dalt amb l’ajuda de tothom. Segur que pel proper curs sí que tindrem bon compost per l’hort!.
Per la festa calia fer alguna cosa de menjar o beure per convidar tothom, nosaltres vàrem decidir fer PA AMB OLI I COLACAO. El dia abans vàrem fer la llista de tot el que feia falta, la Carme va comprar l’oli i el cacau i la Queralt, esclar, va dur el pa. El dijous, amb les mans ben netes, va ser l’hora de cuinar. Vigilant de no tacar-nos amb el setrill i posant cacau al pa, ni poc ni molt, vàrem fer un esmorzar de primera. Ens va sortir tan bo que no en va quedar ni una engruna!