Tenim un calendari de sortides, marxes, curses i excursions que els membres de l’expedició durem a terme durant aquests mesos previs. També tenim programes d’entrenament per a millorar la forma física i la ressistència.

El meu programa personal de manteniment i entrenament, és el següent:

a) Programa de manteniment. 4 o 5 dies a la setmana vaig al gimnàs i faig, dilluns i dimecres 60 minuts de bicicleta estàtica, a 80-90 padalades minut, nivells 4 i 5 de dificultat. A continuació faig de 15 a 20 minuts d’estiraments. Un dia a la setmana faig també una sessió d’abdominals. Els dimarts i dijous faig elíptica 50 minuts un dia i spinning 40 minuts un altre. També faig les sessions d’estiraments. Normalment divendres descanso. El dissabte o el diumenge o faig 1 hora de bicicleta suau o 1 hora de natació.

b) Programa específic per participar en curses i marxes de muntanya. Un dia a la setmana surto a córrer en pla i asfalt 1h i 10′ uns 14 km. Un dia a la setmana (dissabte o diumenge) surto a caminar i córrer per muntanya de 4 a 6 hores amb desnivell acumulat d’uns 1.500 m. Sempre vaig amb pals. Si tinc cursa o carrera no faig aquesta sessió, clar. Però si tinc excursió o esquiada sí que faig aquesta sessió.

c) Programa de descans o recuperació. Un dia a la setmana no faig res.

El meu calendari de l’any 2010 fins l’Elbrus:

– 10 de gener: Mitja Marató de Sitges (21,092 km): 1h 56′ Aconseguit!

– 14 de febrer: Cursa Viladrau La Garriga (32 km): 3h 40′ Objectiu acomplert! Molta neu, preciós.

– 7 de març: Marató de Barcelona (42,195 km): 4h 23′ Perfecte! Repte superat!

– 13-14 de març: Excursió suau de recuperació: La Garriga – Puiggraciós – El Clascar – Sant Pere Bertí – La Taula de la Miranda – Coll Tripeta – Puiggraciós.

– 21 de març: Marató de muntanya del Congost (42,195 km i no sé quan de desnivell, molt bèstia): Veurem, espero baixar de 9 hores. Doncs no, el desnivell acumulat positiu era de 3.900 m (i 3.900 m de baixada). Hem trobat fang de la neu fosa, neu de la darrera nevada, i tots els torrents i rerols ben plens i els hem hagut de travessar amb aigua fins el genoll o la cintura. Molt bèstia. Jo he sortit a “entrenar” xino-xano, però els 200 i escaig corredors eren uns “màquines” i en 5 minuts he quedat l’últim i ben sol. Al km 9 hi he arribat en 2 hores (i he vist força gent pel Pla de la Calma, o sigui, que no m’havíen agafat tant avantatge). Però les hores queien, jo no apretava, em sentía bé, però he pensat que fins les 4 o les 5 de la tarda no volia estar fent la cabreta. Per tant, en arribar a la bifurcació per dividir els que feien la Mitja i els de Marató sencera he tirat cap a Aiguafreda. En 4 horetes 30 minuts he complert. Però des del km 10 ja em passaven les altres “màquines” de la Mitja que han sortit una hora més tard! Excepte jo, en aquesta cursa debia haver els 300 millors corredors de muntanya! Però jo he volgut ser prudent, després de només 2 setmanes de la marató de Barcelona i en perspectiva l’Elbrus no vull cap lesió ni cap sobrecàrrega; vull només entrenar i assimilar kilòmetres, pujades fortes, baixades fortes, etc. sense passar-me ni un pèl. Estic satisfet. Bon ambient. Bona organització. Dia gris sense fred ni vent. Ideal.

– 27 de març: El Sui clàssic. Sortida des del pàrking de sota el pantà de Vallforners,
casa nova i casa vella de Vallforners, Pla de la Calma, Sitja del Llop,
El Sui i avall per la font i el pantà. 2h 50′

– Setmana Santa: Puigmal o Bastiments o Puigpedrós, algun cim hivernal. Doncs ha estat tota una aventura. Volia fer el primer entrenament d’alta muntanya, probar els botes Koflach que m’havien deixat, els crampons, etc. En solitari he sortit de l’aparcament de sota el refugi d’Ull de Ter abans de les 9:00 del matí. Amunt. Al cap d’una horeta, passat ja el refugi, he menjat una mica. Quan era just a sota, a punt d’enfilar-me al Coll de la Marrana he notat afluixada la bota esquerra i al mirar he vist horroritzat que se m’estava esquerdant la bota! en poques passes més i ha quedat separada de la sola, ben trinxada! Ai! la mare! He mirat el peu esquerra i … ostres! també començava a descalçar-se. Res, en pocs minuts he trinxat les dues botes. Massa temps aturadetes! Massa anys! En fi, resignat, he decidit tirar avall treient el que quedava de botes i amb el botí interior m’he lligat ben forts els crampons. Buf! Que llarg que se m’ha fet! Era com anar amb mitjons i crampons. Sort que ha fet un dia magnífic de sol i gens de vent! Sort també que m’ha passat ara i en un indret “civilitzat” que si em passa als Alps o al Caucas i deixo els peus! o la vida! Haig de revisar i renovar el material!

– 2 d’abril: El Sui clàssic. Sortida des del pàrking de sota el pantà de Vallforners, casa nova i casa vell de Vallforners, Pla de la Calma, Sitja del Llop, El Sui i avall per la font i el pantà. 2h 50′

– 11 d’abril: De Tagamanent (Collet de Sant Martí) fins al cim de Matagalls pel Pla de la Calma i Coll Formic i tornar. 4 hores. Amb en Toni Cornellas, l’Yves Almellones i en Miquel Aranda.

– 18 d’abril: Novament el Sui clàssic però allargat ja que la sortida l’hem fet des de Cànoves (2+2) uns 4 km més de carrera amb en Toni i Joan Estafanell.

– 25 d’abril: Sortida a Ull de Ter i Bastiments per provar el material nou amb en Miquel. Feina feta. Dia esplèndid. Gens de vent, gens de fred. A les 7:30 hem iniciat l’ascens des de baix de tot, del pàrking del final de la pista del bosc. Tot ple de neu, molt tova. Hauríem progressat molt bé amb raquetes o esquís; però volíem provar botes noves i grampons. Neu fins els genolls i la cintura al Coll de la Marrana. Lentament, molt lentament, enfonsant-nos constantment, hem assolit el cim 4 h més tard. Tanmateix, en 1h 30 minuts hem desfet el camí de retorn. Tècnicament balanç positiu. Esportivament no tant, jo anava carregat com un ase expresament per acostumar-me al pes, però a l’enfonsar-me a la neu sovint i haver d’alçar les cames amb el pes de botes i grampons m’ha castigat més del previst els músculs abductors i transversal de les cuixes. He tingut avisos de rampes. Cal entrenar aquest grup muscular al gimnàs. Ha estat la primera sortida d'”alçada” (fregant els 3.000 m). Cal insistir i a veure com ens va el Vignemale proper.

– 2 de maig: La Garriga – Mal hivern – Corró de Munt – Cànoves (1h i 20′ corrent a ritme suau) – El Vilar – Roc Fité (pujada forta, caminant i trotant) – Can Valls – Sant Cristòfol – La Garriga (novament corrent). Total 4 hores, de les quals 2,5 corrent i 1,5 caminant. Durillo. Però molt bé, amb en Miquel i el Toni.

– 8 de maig: Havíem quedat amb en Miquel i l’Yves per fer unes 5h llargues: PR-C33 més GR5. Però a quarts de 6 plovia a bots i barrals. SMS, telefonades i ho deixem per l’endemà diumenge. Torno a dormir. Em desperto a les 8 i surt el sol. Mecachiís! Els damès no poden sortir tard. Jo me’n vaig a fer un Sui a tota pastilla! 2h 30′ i 850m de desnivlles positiu i 850 negatiu. No és el que volia fer i tenia planificat, però millor això que res.

– 16 de maig: Travessa del Montseny, 47 km d’Aiguafreda a Gualba passant per Tagamanent, Matagalls, Agudes i Turó de l’home. Amb en Miquel. Dia esplèndid, fresc però no fred, ni calor tampoc. Hem sortit passades les 5:00 i hem arribat a Gualba al voltant de les 14:00, o sigui que no hem baixat de 8 hores, aproximadament hem trigat unes 9 hores, encara no tinc el temps oficial. Bastant fang i embussos de gent pujant a Tagamanent. Després ja hem pogut anar al nostre aire. Bons avituallaments. A Matagalls parada obligada d’estiraments i fotos. El Pirineu blanc, farcit de neu. Maravellós. Coll Pregon verd i bonic. Pujada a les Agudes lenta, jo amb avisos de rampes i mal records de l’any passat; per tant, amb prudència i anar fent, a gaudir de la grimpada. Cap problema. Espectacular el Turó de l’Home. Tot ple d’aigua a dojo. Pesadeta la baixada des de Santa Fe, sobretot la pista refotuda del final per arribar a Gualba. A més, lesió al genoll del Miquel que ens fa ser prudents i ens ho prenem en calma, xino-xano, els darrers kilòmetres. Per part meva molt bones sensacions. Ni cansament, ni adoloriment de cames. He recuperat ràpid, només lleugeres “agulletes” al tibial.

– Cap de setmana de maig, 22, 23 i 24: algun 3.000 al Pirineu. Vignemale, tota la cresta. Amb en Miquel, en Narcís i la Maria, en Santi i el Pau i en Joan Garcia. El Pla, finalment, ha estat anar al Refugi de Bujaruelo (1.300 m) i per la Vall del riu Ara anar a buscar la marmoleda i gelera del Tapou-Montferrat-Cerbillona per intentar fer el corredor Moskowa. Tirada llara de gairebé 3h per la Vall, enfilar pel costorut rocallar fins arribar a neu i més neu, primer una mica dura, després amb el sol molt imolt tova. Total, 5h per arribar encara no al corredor; ja era l’una del migdia i alguna petita allau ens ha fet recular. Total, unes 12 hores d’entrenament (parades incloses), un paisatge merevellós, tot molt nevat, aigua a dojo, molt verd, … una bona sortida. Per repetir! El corredor queda a la llista de pendent!

-30 de maig: PR-C33 i l’afegitó del GR-5. Hem sortit a les 5:30 del pàrking de les piscines de La Garriga en Toni i jo. Pujada a Puiggraciós, Coll Tripeta, Cal Mestret, Castell del Clascar, Sant Pere de Bertí, La Trona, Cingles fins a Sant Miquel Sesperxes, Can tres quarts, avall cap a Aiguafreda, amunt cap a Tagamanent, avall cap a Figaró, camí del riu Congost i altre cop a La Garriga. Un xic més de 5 hores. Bones sensacions. Uns 40 km, 1.000 positius i 1.000 metres negatius.

– 5 de juny. Repetició del PR-C33 + GR5 allargat. A les 5:00 ens hem trobat al pàrking de les piscines en Josep i l’Yves, amb en Santi Bolíbar i el Joan Baltà. A les 5:20 hem enfilat lleugers cap a Puiggraciós, amb menys de 50′ hem estat al Santuari, coll de can Tripeta, el Clascar on hem parat per fer un primer esmorzar, Església de Sant Pere, i anar fent fins els Cingles damunt la Trona; llavors hem tirat avall per un costurut corriol fins a la preciosa Valldeneu, d’allà a Aiguafreda amb parada llarga per carregar piles; portàvem 3 hores, un molt bon temps; cap a Tagamanent les forces ja han flaquejat un xic, hem trigat una hora llarga llarga; al Coll de Sant Martí hem estudiat si tirar avall cap a Figaró o amunt cap al Pla de la Calma; els companys nous, Santi i Joan, venien mentalitzats per fer el recorregut llatg i així ho hem fet; a l’arribar a l’alzina grossa hem seguit els ombrívols corriols per les Carenes de’n Bosc, Roc Fité i saltant pel Coll cap a l’ermita de Sant Cristòfol; corriols avall, xino-xano, cap a La Garriga. Total 7:30′. Força calor al final.

– 12 de juny: Finalment, les activitats familiars gustosament ineludibles m’han portat a un entrenament temporalment més curt. He sortit a les 10:00 del matí de Cànoves per pujar corrent fins el Pla de la Calma i el Sui; la baixada l’he fet al trot ben suau, ja que no vull arriscar-me a cap lessió o incident. Amb menys de 3 hores he fet el fet. En solitari.

– 16 de juny: Tinc el matí lliure i penso repetir el Sui amb equipació de muntanya, botes i tal, per fer-lo caminant al 100%. Ara ja no em cal entrenament de córrer. Serà entrenament de desnivell (950 m + i 950 m -). Tal dit tal fet. A les 6:10′ he enfilat amunt per la via directa: pantà, Castanyer de’n Cuc, Sui; 2h i 10′ Una parada per esmorzar i contemplar la vista: Sant Llorenç, Montserrat, Agudes i Turó de l’Home, Tibidabo, … dia magnífic! Xino-xano pel Pla de la Calma fins la cabanna restaurada de la Sitja del Llop, Casa vella de Vallforners, Pou de glaç, casa nova de Vallforners (molt restaurada! fa goig!) i Pantà altra cop. 3h de baixada. Total: 5h 10′. He provat les dues botes que portava, les de trekking, i les d’alta muntanya (però no dobles!). Es va més còmode amb sabatilles de córrer per muntanya.

– 18 de juny: Pujar al Refugi del Niu de l’Àliga (2.572 m) per aclimatar alçada. Ja tinc feta la reserva. Abans, de bon matí intentaré fer el Puigmal des de la Collada de Tosses, pel Pas dels Lladres. L’endemà dissabte, excursió per la carena del Moixeró i retorn a casa a dinar.

– Pont de Sant Joan (24, 25, 26 i 27 de juny): Barre des Ecrins als Alps francesos. Dijous 24 carretera i manta fins a Ailefroide, al Pré de Madamme Carle, sopar i nit al Refugi Cézanne (1.871 m); divendres 25, ben esmorzats, amunt fins el Refugi Ecrins (3.150 m) passant a fer un breu descans pel refugi intermig; dissabte 26 atacar el Dom de Neige (4.051 m), i baixar fins el refugi de Glacier Blanc (2.550 m) i l’endemà diumenge retorn a casa. Repte superat amb en Santi i dos dels seus fills (Pau i Mireia), en Joan Baltà i 2 dels seus fills expedicionaris (Maria i Jaume, en Joan estava malalt), en Juan García, en Miquel (monitor del CE de Terrassa) i jo mateix; fins els refugis també ens ha acompanyat la Montse. Jornades esplèndides amb molt de sol, cap núvol, gens de fred (més aviat calor), cap incident, tot com una seda, ambient excel·lent, divertit, interessant, … estem ben a punt! Per veure fotos: al PICASSA a http://picasaweb.google.es/105062599204714459956

I … a continuació … cap el Caucas i a conquerir l’Elbrus!