Ens trobem a les 22:00 a l’aeroport, a la nova Terminal 1, 3A. Som 10 expedicionaris: El nostre guia professional Xavier Llongueras, en Joan Baltà i els seus tres fills Maria, Joan i Jaume, en Santi Bolíbar i el seu fill Pau, la Maria i en Narcís i Joaquim Fradera. Una cua immensa de russos fa lentíssima la facturació de l’equipatge. Hi ha nervis per por a perdre el vol. Una de les dues cues és en mans d’una senyora força incompetent, molt lenta, i que comet l’error d’enviar 3 equipatges directes a Mineralyne Body enlloc de Moscú; per culpa d’aquesta persona perdrem una bossa que no podrem recuperar fins el darrer dia de tornada. L’avió surt amb 40′ de retard. Sopem força bé a l’avió.

JORNADA 2. Diumenge, 4 de juliol. ARRIBADA Moscú. Vol fins a Mineralynebody i d’allà autobús fins la Vall de Baksan a Terskol Glade Azau Hotel Balkaria.

Arribem a Moscú que els nostres rellotges marquen les 04:30 però a Rússia són ja les 06:30. Els tràmits per reclamar la maleta perduda són kafkians. Hem d’omplir (jo, ja que anaven tots els equipatges de la Maria, en Narcís i meus en un registre). Set papers, a mà, de la mateixa lletra i bolígraf, reclamant, però amb la llista dels objectes que eren dins i el seu valor. Molts nervis.  Passem de burocràcia i marxem corrents a l’altre vol.

09:05 sortim cap a Mineralyne Body.  Avió força atrotonit, estret, ple,  … però  ens donen menjar.

11:05 Arribem a Mineralyne Body. Més gestions kafkianes per localitzar i reclamar la maleta perduda. Interminable. Esperem altres avions procedents de Moscú. Res. Molta calor. Marxem amb la furgoneta que ens esperava, a tota pastilla, a les 17:00. Autopista i carretera ampla. De la planura russa, entrem a la República de Kabardino-Balkaria i enfilem la Vall de Baksan. Poc a poc ens endinsem a la serralada del Caucas.  Arribem a l’hotel a les 19:00 després de recollir a la nostra guia Lisa al poble (el darrer) de Terskol. Elisabeth Pahl és una experta alpinista i esquiadora de 42 anys afincada a Terskol des de fa 11 anys. Amb el seu company rus Sasha (de Terskol) tenen l’agència GOELBRUS. Instructors d’esquí i snow extrem i fora pista han estat campions internacionals d’aquestes disciplines. Lisa ha coronat 135 vegades l’Elbrus; el 2010 ja porta 12 ascension.  L’Hotel és de fàbula: acollidor, familiar, petit, confortable,  en un enclavament muntanyenc. Dutxa. Sopem. Passegem. Dormim. Som ja a 2.350 m.

JORNADA 3. Dilluns, 5 de juliol.

08:00 Ens llevem i plou. Buffet lliure per esmorzar: Plàtans, kiwis, préssecs, pinya, cogombre, mantega, formatges, embotits (no de porc! som en un país musulmà), pa blanc i negre, galetes, cereeals, iogurts, llet, tè, infusions fresques de karkadé, ou dur, melmelades, ous ferrats, etc. SUCULENT!

09:00 Deixa de ploure i la furgoneta ens baixa fins el poble de Cheguet i ens puja a les pistes d’esquí. Agafem un telecadira fins a 2.700 m. Llavors, ja a peu, pugem fins un avant cim del Cheguet pròpiament dit. Som a 3.475 m. Més que l’Aneto! Mengem un pica pica que ens ha portat la Lisa de pa, formatge i poma. Dia molt agradable. Al fons les Valls. Fem un dinar de tarda en un xiringuito d’Azau, al costat del nostre hotel de pinxos de carn i amanides, amb cervesa i cafè turc. Tarda de relax, jugar a cartes, etc. Sopar exquisit a les 20:00 al nostre hotel.

JORNADA 4. Dimarts, 6 de juliol.

Ens levem per esmorzar a les 08:00. Ha fet una nit de turmenta esfereïdora i torrencial. Però para de ploure i surt un sol esplèndid.

10:00 Primer telefèric de l’era soviètica fins l’estació Krogozor a m ; segon telefèric soviètic fins l’estació Mir (pau) a m; allà tot està parat i el tercer tram mecanitzat en principi amb un telecadira individual prediluvià no funciona; hi ha prou neu per fer aquests 400 m de desnivell amb una “retrac”; la guia decideix esperar i ens convida a un te en un bar destartalat de l’estació; hi ha una barraca “toilette” que fa un fàstic enorme i alleugerim les nostres necessitats a l’aire lliure. Juguem a cartes. Es posen en marxa els telecadires. Pugem sense motxilles. Els dos guies pengen una motxilla a cada cadireta (sense lligar!) i nosaltres les recollim a dalt, a l’estació Gara Bashi, a sota dels refugis “Barrels” ja a 3.800 m. Ens instal·lem al nostre barracó que serà casa nostra 4 dies. Dinem al barracó del costat, que és una cuina menjador, a on la Fàtima ens acull amablement i ens serveix una boníssima sopa amb verdures, carn i herbes aromàtiques. A continuació fem una excursió fins l’antic refugi (cremat) Prijut a 4.070 m. Tot és nevat, però no cal posar-se grampons. La tarda la passem contemplant l’immens  paisatge. Hem d’anar a buscar aigua amb una dotzena d’ampolles de plàstic de 5 l en un pou  excavat a la gelera; la Fàtima ha de bullir pacientment tota aquesta aigua abans de fer-la servir per cuinar, fer tè i beure-la.  Sopem arròs amb pollastre.  Contemplem com el sol es pon per Georgia en un cel net i clar. L’Elbrus ja és ben visible. Nit super estrellada com mai jo ho havia vist.

JORNADA 5. Dimecres, 7 de juliol.

08:00 Esmorzar suculent. El dia es lleva ventós i boirós.

09:00 Sortim a fer l’activitat programada. Pugem altre vegada fins el Prijut i seguim amunt fins les Pashtukova Rocks a 4.600 m. Notem l’alçada i avancem fatigats, el cor a 100 i esbufegant. Anem parant per beure te dels Termos. Per baixar ens calcem grampons el primer tram més dret. Neva una mica. Després plovisqueja. Arribem al nostre refugi i mentre ens canviem cau una pedregada de mil dimonis.. Trons i llamps.  Dinem la sopa quotidiana. Discutim què fer: atacar ja el cim? fer el dia de descans? Llogar una retract per estalviar-nos el tram que ja hem fet avui d’entrenament? Ho deixem en mans dels nostres guies, en Xavi i la Lisa.  Alguns companys tenen un fort mal de cap. Alguns es mostren força cansats. Tarda  nuvolada. La majoria dormen. La Maria Vendrell i jo no, llegim, xerrem, mirem el paisatge. Penso en la meva família immers en la natura salvatge i bella.

Els guies han decidit que dijous toca descansar i preparar i repassar bé el material, recollir molta aigua al pou, etc. Cal hidratar-se molt i pixar molt. Acordem llogar una retrac fins a sota del pendent fort de les Pashtukova Rocks per tal de garantir que TOTS poguem fer el cim. La previsió meteorològica és bona per igual cara els dos propers dies, fins i tot millor divendres que no dijous ja que sembla que farà menys vent i menys fred. Ens assabentem que Espanya ha guanyat Alemanya amb un gol de Puyol en el decisiu partit de semifinals del campionat del món de Sud-Àfrica.

JORNADA 6. Dijous, 8 de juliol.

08:00 Ens llevem disposats a passar un dia de descans. Ni un núvol. Un sol resplandent. La nostra guia Lisa és a l’Elbrus amb un grup d’eslovens que baixaran del cim esquiant. Fa fred.

09:00 Esmorzar. La nostra cuinera Fàtima s’ha empolainat per baixar a casa seva per acomiadar-se del seu fill que marxa a la mili. Pujarà una altra cuinera.

Ens assabentem de l’esclat de bogeria a Espanya pel “passe” a la final del campionat de futbol. Amb 7 jugadors del Barça, amb TOTS els gols de la selecció espanyola marcats per jugadors del Barça fins i tot a algun diari de Madrid obra portada amb un “Visca España”!” Tothomk té clar que Espanya guanya PERQUÈ JUGA COM EL BARÇA i amb els jugadors del planter del BARÇA. Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi H, Villa, Pedro i el català Cesc.

La Maria V es troba malament; ha passat molt mala nit. Té mal de cap.

Jo em trobo bé, però enlloc de les meves habituals 54 pulsacions per minut en repòs en tinc 70. Si no em moc amb brusquedat, si camino lent, vaig bé i en tinc prou amb 14 inspiracions d’aire. Si forço ja no vaig bé i accelero molt ràpidament les inspiracions i els batecs del cor. . Vull assegurar el tret i em proposo no passar mai del meu llindar còmode.

Els joves juguen i fan un ninot de neu i li posen la bandera del Barça. Alguns excursionistes i turistes s’hi fan fotos.

Dinar amb la nova cuinera: sopa de fideus i pollastre. Amanida barrejada exquisida. Migdiada col·lectiva llarga, de 2 h. Preparem material i motxilles.

La Lisa i els eslovens han fet cim i a les 13h ja eren de tornada.

JORNADA 7. Divendres, 9 de juliol.

02:30 Ens llevem i plou. Frustració general i nervis.

03:00 Esmorzem i plou i trona. La Lisa ens assegura que el temps millorarà i ens emplaça a les 04:00 a la retrac..

04:00 No plou. Ens posem els grampons i anem cap a la retrac. El conductor i la Lisa parlen preocupats; confirmen la predicció meteorològica però no estan tranquils. Ens diuen que endarrerim la sortida a les 06:00. Anem la refugi frustrats i s’inicia una tormenta de cal déu, amb llamps i trons, pluja i pedregada. A les 06:00 segueix plovent; Ajornem la sortida a les 08:00. Nervis i cabrejada general. A les 08:00 la Lisa ens comunica que encara que sembla que fa mal temps a les 09:00 tirarem amunt ja que farà molt bon dia. Escèptics ens preparem i sortim puntuals a les 9:00.

09:50 Iniciem l’ascensió des de sota de Pashtukova Rocks a 4.500 m En un plis plas desapareixen TOTS els núvols, no fa vent, no fa fred, … sorprenent! Fa un dia fabulós. Tirem amunt animats i admirats cap a la nostra experta guia.

11:30 Enfilem la diagonal, ja som gairebé a 5.000 m . Costa respirar. Anem a pas de tortugueta, sobretot jo, però no parem, un peu, un altre peu, respirar fons, crits d’ànims del nostre guia Xavi “vinga nois! no mireu el que queda! mireu  els peus! no pareu! una passa darrera l’altra!”

13:45 Arribem al Coll. 5.300 m aproximadament. Parada per menjar i beure. Dia acollonant! Vista fantàstica! Ens queda una pujada final de nassos; la mires i et cau l’ànima als peus. Jo opino en veu alta que encara ens queden 2 hores; n’hi ha de més pessimistes i opinen que ens queden 3 hores. La Lisa diu que ens queden 90′. No ens ho creiem.

14:20 Reprenem la marxa. Collons! quina pujada! Arribem a les cordes fixes. Ens assegurem. Amunt! Un cop ens desassegurem apareix un recorregut pla i ja veiem el cim! Em cauen les primeres llàgrimes. Ara sí que ho tinc clar: farem el cim tots!

16:00 Tots som al cim!!!!! Abraçades! Llàgrimes! Alegria! (i tres russos cantant i tocant la guitarra al sostre d’Europa! Viure per veure!) Una vista espectacular. Sota nostra, cap al nord, molts núvols i sentim algun tro. Cal no entretenir-se i començar a tirar avall cagant llets.

16:30 Tirem avall. Vaig sol i poc abans de l’encordament esclato a plorar i em relaxo del tot la tensió acumulada. Felicitat total. Objectiu aconseguit! Repte superat! Passades les cordes fixes ens embolcalla la boira. No fa ni fred ni vent. Té molta bellesa aquest descens pel Coll i la diagonal dins de núvols  que de tant en tant obren finestrals per on podem contemplar l’inmensitat caucàsica.

18:25 Ja som a les Pashtukova Rocks. El que hem trigat a pujar en més de 6 hores ara, de baixada, ens ho hem polit en menys de 2 hores. En una hora més arribarem al refugi.

19:30 Ja som a casa! Més abraçades i “congratulations”

Sopar super complet. Telefonades a les famílies un xic angoixades per no rebre notícies nostres a l’hora prevista del nostre retorn (migdia si haguéssim sortit a les 4:00). Dormim tots meravellosament bé.

JORNADA 8. Dissabte, 10 de juliol.

08:00 Esmorzar, recollir, empaquetar i cap avall. Primer amb el telecadira individual de nyigui-nyogui. És dia festiu, molt assolellat i pugen molts turistes i esquiadors. A l’estació Mir compro imans de nevera i un mapa a una velleta. Enlloc d’agafar el telecabina soviètic, de baixada agafem les modernes telecabines de les pistes d’esquí habituals als Alps. Anem asseguts. Som a l’hotel abans de les 11:00. Dutxes !!!! Aigua!!!! Ens rentem a fons la suor de 4 dies i s’allunya de nosaltres el ferum i la catipendia que desprením a gogo.

14:00 Nets i polits, instal·lats en les mateixes habitacions de fa 4 dies ens deixem aconsellar i lloguem un taxi per 150 rubles (5 euros a repartir entre 10) i baixem més avall de Terskol per dinar al mig del bosc en un folklòric restaurant de carns i peix a la brasa, peix que tu mateix has de pescar al riu amb una canya que et preparen. Amanides exquisides de tomàquets, formatges, cebes, etc. Salsetes de iogurt. MMMM! Mentre mengem una bailarina ens deleita amb diverses dansesdel “ventre” dels “vels”. Es canvia 4 vegades de vestit. Cafè turc i gelats per postres. Distendit i divertit.

JORNADA 9. Diumenge, 11 de juliol.

06:30 Ens llevem i empaquetem definitivament.

07:00 Esmorzar suculent, com sempre en aquest hotelet tant acollidor.

08:00 Sortida de Terskol amb bus fins a Mineralyne Body. Descansat, em dedico a contemplar la Vall de Baksan, els cims que anem deixant enrera, les peculiaritats dels pobles musulmans kabardins i balkarians d’aquesta terra allunyada però tant particularment bella i atractiva. Intento fotografiar el que em sembla rellevant i anecdòtic tot i que sóc molt maldestre i la màquina em distorsiona els colors (culpa meva, no de la màquina).

Un vol interior ens porta a Moscú i d’allà un altre vol fins a Barcelona on arribem amb el gol de l’Iniesta i la victòria d’Espanya sobre la karatega Holanda a la final del mundial de Sud Àfrica al voltant de les 23:00 h. La famíla ens espera i tot és alegria.