Informacions diverses sobre la gran cordillera del Caucas i la República de Kabardino-Balkaria i la regió de l’Elbrus.

La República de Kabardino-Balkària (rus Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i est amb Ossètia del Nord – Alània i al nord i oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts (com l’Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m) i Kazbek (5.033 m). Hi abunden els boscos de faig i el regadiu.

Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, un predominantment kabardí (parlants d’una llengua caucàsica nord-occidentals) i l’altra predominantment balkar (parlants d’una llengües turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins són el 55.3% de la població, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucraïnesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

El 12 de juny de 2009 centenars de persones van protestar al districte d’Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestant eren treballadors (o ex treballadors) de la industria turística quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació a la de la zona d’oci creada a les muntanyes amb reducció de la zona de seguretat a l’entorn i amb la frontera de Geòrgia constituida a costa de terres balkars. El president Arsen Kanokov va visitar las manifestants per calmar els anims., El mont Elbrus és considerat el lloc més atractiu pel turisme al Caucas i és la muntanya més alta de Rússia i d’Europa i des de 2007 s’han produit grans inversions el el turisme a la zona, russes i europees. Aquesta zona està habitada pels balkars, que són minoria a la república (dominada pels kabardins que són el 55% de la població) i emparentats als karatxais que dirigeixen la república de Karatxai-Txerkèssia; des del 1990 els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008 quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d’Ancians del Poble Blakar (una organització nacionalista balkar) s’havia de dissoldre acusada d’extemisme, i encara que la cort suprema russa va revocar la decissió, això va disparar de nou l’enfrontament. Els inicicents havien estat precedits el dia 11 d’un atac armat a Tyrnyauz d’autoria poc clara.

El Caucas és una regió natural a l’est d’Europa i a l’oest d’Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

En formen part les repúbliques d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan, que conformen la Transcaucàsia; i la resta pertany a Rússia anomenat Caucas del Nord o Ciscaucàsia, amb les repúbliques autònomes del Daguestan, Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord – Alània, Karatxai-Txerkèssia, Kabardino-Balkària i Adiguèsia, i algunes regions de la Rússia pròpiament dita. El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús de 5.642 m, la muntanya més alta d’Europa.

• Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucàsia), coexisteixen dos estats independents cristians, Geòrgia i Armènia, i un de musulmà, l’Azerbaidjan.
• El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucàsia o Circàssia), que pertany a la Federació Russa, es divideix en set repúbliques autònomes: Txetxènia, Ossètia del Nord – Alània, Ingúixia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia i el Daguestan.

El nom deriva de Caucas el mític ancestre dels nord caucàsics. Caucas era fill de Tofamah, i net de Jafet, el tercer fill del bíblic Noé. El seus fills foren: Kartlos ancestre dels georgians, Haik, ancestre dels armenis, Lekos ancestre dels lesguians, Heros (regne d’Herèthia), Movakos, Kavkas i Egros (Egrisi).

El Ciscaucas inclou la major part de la gran serralada del Caucas o Grans Muntanyes del Caucas. Al Transcaucas es troben les Muntanyes del Caucas i les terres planes.

És un àrea de gran importància ecològica amb 6400 espècies de plantes de muntanya de les que 1600 són endèmiques de la regió. Els animals natius inclouen entre d’altres lleopards, ossos, llops, bisons, àligues reials; entre els invertebrats hi ha 1000 especies d’aranyes. La configuració és de grans àrees forestals amb una part de roca per damunt de la línea d’arbres; els gossos pastors del Caucas (Ochvarka) són famosos arreu.

El Caucas inclou una gran diversitat de pobles i nombroses llengües. S’estima que hi viuen unes 50 ètnies diferents. Només al Daguestan hi viuen una desena de nacions reconegudes cadascuna amb la seva llengua pròpia. El rus és la lingua franca.

Els pobles més nombrosos són els georgians (4.600.000), txetxens (800,000) i àvars (500.000). Armenis i àzeris són de vegades inclosos entre els pobles caucàsics. Les llengües es divideixen en tres grups principals:

• Sud caucàsiques o Kartvelianes (principalment el georgià).
• Nord caucàsiques o Abkhaz-Adigués o Circassià, o família Pòntica (la principal el kabardí)
• Caucàsiques del Nord-est o nakho-daguestà o família càspia (la principal el txetxè)

Les religions principals són cristianes a Geòrgia, Armènia (amb Nagorno Karabagh) i Osètia i musulmana sunnita a la resta incloent Abkhàzia i Adjària. Hi ha un grup de jueus muntanyesos al Daguestan.

En la mitologia grega, el Caucas, o Kàukasos, era un dels pilars que suportaven el món. Prometeu hi fou encadenat per Zeus.