El bloc d’economia

LA INVERSIÓ EN L’EMPRESA

 

 

Definim inversió com l’aplicació de mitjans financers a la compra, renovació o millora de béns que té com a objectiu el manteniment o la millora de la capacitat operativa de l’empresa.

Invertir consisteix a destinar o aportar recursos econòmics a una activitat, amb major o menor risc, per tal d’obtenir beneficis en el futur.

Les decisions d’inversió són estratègies per a una empresa per dues raons:

a)      Per l’abast temporal de la decisió, que té efectes durant un llarg termini de temps.

b)      Per la importància dels recursos destinats, que representen quantitats molt importants d’acord amb la dimensió de l’empresa.

 

 

CLASSIFICACIÓ DE LES INVERSIONS

 

Es poden classificar les inversions atenent a diferents criteris.

a)      Classificació segons el suport de la inversió:

–         Inversions físiques: Adquisició d’un actiu material: edificis, maquinària….

–         Inversions immaterials. Quan el suport de la inversió és un actiu immaterial: una patent, una marca, programes informàtics..etc

–         Inversions financeres: Adquisició d’un actiu financer: obligacions, accions, dipòsits bancaris etc.

 

b)      Classificació segons el període de temps que durarà la inversió en l’empresa:

–         inversions a llarg termini. Tindran lloc durant un període de temps superior a un exercici econòmic (mes d’un any)

–         Inversions a curt termini. Estaran vinculades a l’empresa durant un període inferior a la durada d’un exercici econòmic (menys d’un any).

 

c)      Classificació segons la finalitat de la inversió dins de l’empresa

–         Inversions de reposició o renovació. Es tracta de canviar un actiu vell per un altre de nou

–         Inversions expansives. Tenen com a finalitat augmentar la capacitat productiva de l’empresa per tal d’incrementar les vendes en el mercat.

–         Inversions estratègiques. Són inversions de modernització que tenen com a objectiu l’adaptació de l’empresa als canvis tecnològics i increment de la seva competitivitat.

 

 

La decisió de dur a terme o no una inversió requereix, la comparació entre pagaments i cobraments situats en diversos moments del temps. Aquesta circumstància fa que s’hagi d’estudiar d’una manera especial:

 

• El risc que es deriva dels cobraments futurs. Com més dilatat es el termini temporal al llarg del qual esperem els ingressos derivats de la inversió, el risc és mes gran.
• L’equivalència de capitals situats en diversos moments del temps. La inflació dificulta la comparació entre quantitats monetàries. Dues quantitats iguals situades en moments diferents del temps han de tenir una valoració diferent.

 

 

 

EQUIVALÈNCIA DE CAPITALS

 

L’existència d’interès, entre altres factors, fa que els diners tinguin un valor diferent segons el moment considerat.

El càlcul de l’equivalència de dos capitals diferents s’efectua situant-los en el mateix moment del temps.

Segons que l’equivalència es faci en el moment actual o en algun moment del futur, distingim entre l’actualització  i la capitalització.

 

Capitalització consisteix en el càlcul del valor futur d’un determinat capital a partir de coneixement del tipus d’interès.

 

VF = VA·(1 + i)                VF : valor futur del capital   VA: valor actual del capital

 

Actualització de capitals consisteix en el càlcul del valor actual d’un determinat capital que es percebrà en el futur.

 

VA =           

 

 

 

MÈTODES DE SELECCIÓ D’INVERSIONS

 

–         Els mètodes dinàmics incorporen el factor temps, i consideren que els capitals tenen diferent valor segons el moment del temps. Els principals mètodes dinàmics són el Valor Actual Net (VAN) i la Taxa de Rendibilitat Interna (TIR).

–         Els mètodes estàtics són els que no consideren els problemes derivats de l’equivalència de capitals. Per aquest motiu són mètodes aproximats, d’entre els quals el més important és el del termini de recuperació o Pay-back.

 

 

 

 

– El mètode del termini de recuperació o pay-back.

 

Aquest mètode vol determinar quin  és el període de temps al cap del qual s’haurà recuperat la inversió.

 

El termini de recuperació de la inversió és aquell període de temps en què els cobraments que es produeixen com a conseqüència de la inversió igualen la despesa efectuada.

                                                  

Període de recuperació =

 

 

 

Inconvenients del mètode del termini de recuperació:

 

–         Només considera els ingressos que es produeixen en el període de recuperació sense tenir presents els que es poden produir amb posterioritat.

–         No té present la diferència en el poder adquisitiu de les unitats monetàries al llarg del temps. (inflació)

 

 

 

 

 

– El mètode del Valor Actual Net (VAN)

 

El VAN d’una inversió és a diferència que hi ha entre el valor actualitzat de les entrades netes que genera i el desemborsament inicial.

Aquest mètode valora de diferent manera els ingressos i les despeses segons el moment del temps en què es produeixen.

Per tal de decidir si la inversió és aconsellable, el mètode del Valor Actual Net proposa realitzar una actualització de cadascun dels diversos fluxos d’ingressos i despeses que es produeixen.

Caldrà determinar, quin és el capital inicial equivalent al flux d’ingressos nets que es genera al llarg del temps, i comparar aquest valor amb la xifra corresponent a la inversió.

 

Anomenen Valor Actual Net d’una inversió la diferència que hi ha entre el valor actualitzat dels ingressos nets que genera i el pagament inicial.

 

VAN = – D +

 

On  D = valor total de la inversió.  I Q =  valor Actual de la inversió en cada període.

 

 

VAN > 0 La inversió és aconsellable.

VAN = 0 És indiferent de realitzar o no la inversió, ja que té el mateix rendiment que un projecte alternatiu en les mateixes condicions de risc.

VAN < 0 La inversió és desaconsellable.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

– El mètode de la Taxa de Rendibilitat Interna. (TIR)

 

La TIR és la taxa de descompte (r) que fa el Van Zero

Aquest mètode es basa en el càlcul del tipus d’interès per al qual la suma dels pagaments i dels cobraments actualitzats es Zero.

Cal trobar quin es el valor de r per tal que es verifiqui la igualtat següent:

 

 

 – D + = 0

 

El valor r proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió, per seleccionar una inversió s’ha de comparar aquesta taxa de rendibilitat amb el tipus d’actualització o descompte de mercat (i)

 

Si r > i convé fer la inversió, ja que s’obté una rendibilitat superior a la del mercat

Si r = i inversió és indiferent, els rendiments obtinguts permeten amortitzar la inversió

Si r < i la inversió no es farà, ja que el valor del VAN donaria un resultat negatiu i l’empresa tindria pèrdues amb aquesta inversió.