Somiar és quelcom que ens haurien d’ensenyar de ben petits, principalment perquè relaxa, perquè ens transporta cap a un món paral·lel on només hi trobem aquells que ens són propers, aquells amb els que volem compartir aquell moment. A mi m’agradaria convidar a tots aquells que encara sentiu que somiar pot ser la primera porta cap allò que volem ser, cap a allò que volem sentir, cap a allò que…
Hola “compi”, espero doncs,que el curs et sigui de profit i puguis emprar el teu bloc per sommiar.
Molt bonica l’aparença triada…una mica fosca això sí.
Xavi http://blocs.xtec.cat/formacioblocs
I què em dius d’aquells malsons que no podem preveure, que no triem, on ens trobem amb aquells qui en ocasions, no volem veure? Per aquest motiu no deixaré de somiar!!! Convidada? 😉
Per mi, aquests malsons de que parles apareixen quan ens preocupen coses que estant fora del nostres abast i en aquests casos intento seguir un proverbi xinés que diu així:
“Si tens un problema que té solució, de què et preocupes? I si tens un problema que no té solució, de què et preocupes?”
Pot semblar una estupidesa, però si hi rumies una mica, tot i no ser fàcil seguir el consell que ens dóna, té molta raó.
D’altra banda, quan parlava de somiar em referia a fer-ho desperts, mitjançant les il·lusions que poguem tenir en el dia a dia, ja que són aquestes petites cosetes les que ens han d’acaba donant la felicitat. I a mi em sembla que en aquests somnis, no hi hem de deixar entrar res que no volguem.
Apali, convidada a somiar!!!