“Els mals alumnes no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, per dissoldre aquestes penes.”

Daniel Pennac (Mal d’escola)