Avui en Guillem ens ha portat un CD del Petit Príncep. Hem escoltat 2 cançons, la primera es deia “Vaig aprendre” i la segona “Serem Petits Prínceps”. Avui teníem programat començar a treballar el valor de la responsabilitat, però escoltar les cançons ens ha fet pensar en els sentiments. A la pissarra hem anant apuntant tots els sentiments que sabíem. Després en grups han començat a escriure el que cada sentiment els semblava què era. A la propera sessió ho llegiran. Segur que surten idees molt interessant que ens fan reflexionar.
Us deixem la lletra de la cançó Vaig aprendre de Manu Guix & Cia. Petit Príncep.
I així és com ho recordo. Va ser un nen que estava perdut al desert .I amb la seva manera d’entendre les coses . De cop se’m va obrir un univers . Potser només va ser un somni. A causa dels deliris de la set. Però alguna cosa dins meu es va moure. Al sentir la rialla d’aquell nen
I allà vaig aprendre. Que tot depèn de mi. I que tots tenim un petit príncep a dins. Només cal voler-lo sentir .I allà vaig aprendre .Que l’essencial és invisible als ulls.Que aprendre a estimar i ser feliç. És el que vull
No sé si va ser real. Quan em parlava de roses i de baobabs .O de guineus que eren amics increïbles .Quan es deixàvem domesticar no responia a les meves pregunte.I em regalava un silenci inquietant .Em vaig anar fixant amb les coses petites. Que són en realitat les importants
I allà vaig aprendre .Que tot depèn de mi. I que tots tenim un petit príncep a dins .Només cal voler-lo sentir. I allà vaig aprendre. A mirar-me el món d’una manera diferent. I això ho va fer ell
I allà vaig aprendre a recordar Que jo també vaig ser un nen És el que ens passa a les persones grans, Que sovint ens n’oblidem I allà vaig aprendre Que l’essencial és invisible als ulls Que aprendre a estimar i ser feliç És el que vull I ell va ensenyar-m’ho com ningú
Gràcies, és una manera molt interessant per conèixer els sentiments.
Moltes gràcies Irene.