Va arribar finalment el dia de la segona representació. Causes alienes a l’empresa havien posposat l’entrada en escena de les actrius i actors. De nou els elements semblaven anar en contra. Alguns actors no arribaven, un de fet no va arribar. L’hora, intempestiva, les 9’30 del matí no semblava la més adequada… Tot i així el Jelloul i l’Assedine es van presentar a les vuit per preparar l’escenari i la sala. Però mitja hora passa volant i de sobte el públic comença a entrar a la sala. No hem escalfat, no ens hem posat a to, l’ordinador està mal endollat i quan més ho necessitem la bateria peta… Una mica de desgavell, però l’essència preval. Els nois i noies superen les adversitats i davant cada sotragada defensen els seus papers. Defensar el paper contra tota adversitat, donar-se al públic malgrat l’hora i l’imprevist, a alguns els hi costa, però altres ens donen tota una lliçó de la que companys i companyes han de prendre nota. Felicitats. La companyia ha crescut. Crònica del director i d’un improvisat i fatídic espectre.
Sí, sí, molta literatura, però on és la meva samarreta?
No, de debò. La funció, tot i que va ser una mica accidentada va ser admirada pel públic, que va poder descobrir nous valors…