Doncs aquesta unitat la dividim en dues parts, una centrada en els salts de corda i un altre en els girs. Pel que fa a la primera part, hem après a saltar en corda curta. Però els alumnes han après d’aquells que ja en sabien. És a dir, aquells alumnes que ja sabien saltar un mínim de 10 salts han estat els “mestres” d’aquells qui no en sabien, els denominats “alumnes”. Durant quatre sessions han intentat donar consells i trucs per tal que els qui no en tenien els coneixements, aprenguessin a fer-ho. Paral·lelament, hem debatut sobre dues qüestions: Què ha de tenir un alumne per ser un bon alumne? I també: Què ha de tenir un mestre per ser un bon mestre? Després de parlar-ne en gran grup hem arribat a la conclusió que per nosaltres, un bon alumne ha de mostrar esforç i escolta cap al seu mestre i un mestre bo ha de ser pacient i tenir bones paraules.
El gran dia va arribar i cada alumne va haver de demostrar al grup si havia millorat fent tots els salts que podia. Posteriorment es preguntava als mestres que valoressin els seus alumnes i als alumnes als seus mestres aquestes reflexions van ser molt i molt interessants. Jo em quedo amb una. Un mestre va valorar molt i molt bé pel seu alumne i l’alumne també va valorar molt bé al seu mestre però, tot i això, l’alumne no va arribar a fer 10 salts seguits. Què havia passat? Perquè no havia assolit l’objectiu dels 10 salts si totes les condicions d’aprenentatge eren favorables? Doncs vam arribar a la conclusió que el què l’alumne necessitava era simplement més temps de pràctica. Quina gran reflexió! No tothom arriba alhora al mateix objectiu, l’important són les actituds que es mostren en el camí per assolir l’aprenentatge desitjat. Així, quan s’assoleixi l’objectiu (perquè s’assolirà, s’ha de tenir confiança i perseverar) la satisfacció serà immensa. Visca l’Educació Física!!
Febrer de 2019