Us adjunto el document que us vaig parlar d’ahir sobre el estat de l’educació a Catalunya.

RESUM ESTAT EDUCACIÓ

Ja una idea clara que l’augment de financiació de cCatalunya al darrer any és per respondre a la sisena hora, no per donar recursos a l’escola. Avui ha sortit un article a Lavanguardia sobre que Ciu proposava que els alumnes i professors tinguessin un ordinador portàtil cada u. Trobo una mesura massa ambiciosa i potser un xic electoral. Però el que Sí, crec és que els docents s’els hauria de proporcionar ordinadors per tal de facilitat l’ús de les tics a les Aules. El que Sí estic molt d’acord com vaig dir ahir és que a LES ESCOLES HAN DE TENIR JA PISSARRES DIGITALS. Enllaço un enllaç molt interessants sobre les pissarres digitals.

És un document que avui ha publicat la fundació Jaume Bofill hem sembla unes dades que donen fe el que vaig escrivint aquest bloc. I tal com va dir Artur Mas en la conferència
la Casa Gran del catalanisme  hem d’anar a ser més europeistes i deixar de mirar el mèlic d’Espanya. Em sembla que aquesta idea es clara aquí. Avui he llegit diferents diaris Lavanguardia, El Periodico i el Punt diari. El que m’ha sorprès molt és que es comparés Catalunya en relació a Espanya, i no cap a Europa. Només el punt diari ho cita, però les dades estadístiques són comparatives Catalunya a Espanya.

Però el que em sembla més preocupant és el fet de la inversió en Educació a Catalunya

que només arriba a un 2,14 del Pib. També parla aquest informe que cada vegada més es financia l’educació i en el pacte d’educació es diu al 6%. Però el que més em preocupa és que l’alçada de la pujada de la financiació és per augmentar el nombre de mestres per respondre a la sisena hora. Per tan podríem dir que l’escola no ha guanya financiació per aconseguir recursos com la pissarra digital, sinó que n’ha perdut.

Fa uns dies em van publicar una carta de director sobre l’educació a l’etapa infantil, en que deia que seria obligatòria. Fixem-nos en el quadre que també recull:

En que només arriba a un 2,14 del Pib. També parla aquest informe que cada vegada més es financia l’educació i en el pacte d’educació es diu al 6%. Però el que més em preocupa és que l’alçada de la pujada de la financiació és per augmentar el nombre de mestres per respondre a la sisena hora. Per tan podríem dir que l’escola no ha guanya financiació per aconseguir recursos com la pissarra digital, sinó que n’ha perdut.

Fa uns dies em van publicar una carta de director sobre l’educació a l’etapa infantil, en que deia que seria obligatòria. Fixem-nos en el quadre que també recull:

Acabo de venir d’una reunió un xic violenta, podríem dir necessària. Soc president de una macrocomunitat de veïns de més de 200 veïns. Això fa que moltes vegades s’hagi de prendre decisions. La veritat que quan t’anomenen de forma voluntària intentes fer-ho de bona gana i de la millor manera possible dintre les teves capacitats. Quan hi ha aquest tipus de comunitat el que fa tothom és tenir en el nostre cas una gestora, és a dir, una empresa de serveis, que t’assessori, que et faci la feina etc etc. Perquè et deixin tranquil.

La realitat que malgrat aquesta comunitat ha estat creada a l’agost, porta ja molts maldecaps, fins a tal punt que s’ha decidit doncs declinar o rescindir els seus serveis, des de una forma democràtica i assembleària. La resposta d’ells es curiosa en ves de dir et finiquitem així, farem això, et diuen: Ho direm a l’advocat i que ell digui lo que hem de cobrar. Sembla fins i tot, com una amenaça. després de veure la seva gestió de do2de poc clara, lenta i probablement amenaçadora per alguns veïns. Em fa pensar que la normativa no es clara, que el famós capítol 5 del codi civil, hauria de intentar defensar un xic millor els propietaris i els presidents enfront aquestes situacions. I al final sembla que tens interessos allà on només treballes per bona voluntat.

Avui Artur Mas

Acaba de fer una coferència segur que tindrà molt de rerafons polític. S’ha de tenir valentia de fer una refundació  de el catalanisme, sense buscar fins partidistes.

però no ha dit res del que no sabíem. Basicament ens han dit que ens hem de unir tots per decidir. I anar més enllà de ser auntonomistes d’espanya i mirar més europa. És Catalunya que ha de decidir com vol les coses, però si la societat catalana està fragmentada, doncs provocarà que realment les desicions no les acabi prenent Catalunya. Cito aquesta conferència com molt important per Catalunya. Com a mínim portarà un debat clar. Trobareu la conferència http://www.ciu.info/media/21719.pdf. El que més m’ha agradat és la crítica cap a l’indeferencia. M’ha semblat claríssima, val més gent que realment digui la seva opinió que gent que passi de tot. La seva sinzeritat ha mostrat un gran seny. Felicitats Artur, però sapigues que queda molt per lluitar i no tothom estarà d’acord amb tu

El segle 21 hi ha dos societats ben contrastades la societat de la informació vs la societat de consum. Des de la societat de Consum han aconseguit vendre’ns productes consumistes de forma massificada i individualista. El mateix nom Pc ho demostra. Pc=ordinador personal. L’ordinador és personal? La resposta per mi no, però per la societat del consum segurament que Sí perquè el que interessa es tenir un ordinador per cada membre de la persona. La societat de la informació ha de reconvertir aquest elements negatiu obtinguent informació rellevant i clara. Que els permeti no entra a judici amb la següent frase. “Si va bé perquè ho he de canviar”. Alhora convertint les tics de forma cooperativa. 

     Actualment podem afirmar que el lleure dels infants passa un 90% per les videoconsoles, jocs d’ordinador…. Qui està educant aquest fenòmen? La resposta és que ningú, els pares no estan preparats alhora també perquè la unitat familiar ha entrat en crisis. Els mestres tampoc ho poden educar ja que el lleure està en l’àmbit no formal. Per tan els monitors de lleure, i els animadors socioculturals han de començar a educar aquest fet. I els mestres donar-los un cop de mà.

Es curios com a les escoles comencin augmentar els ordinadors, i moltes vegades el departament d’educació diu l’escola tal innova en tics i el que fda és donar una dotació d’ordinadors.

 El problema moltes vegades és qui els mantè el dia a dia. Molts cops això ho han de fer els coordinadors tics sense gaire formació. Treballar per bona voluntat, aprendre un xic a partir de les sessions tecniques, i rebre totes les bronques del professorat perquè no acaben d’anar bé els ordinadors.

Però en canvi el que crec és que a temps parcial hauria d’haver un informàtic a l’escola. On de part de fer la part tècnica pugui adaptar material informàtica a les necessitats de l’escola. I assesorar-la. Una altra solució seria la creació de un mestre en educació informàtica pensem-ho.